Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

de tal magnitud que ha generat en els docents la necessitat de controlar la
qualitat i el rigor dels treballs dels alumnes i els aspectes relatius a la seva
originalitat. Tot i així, la xarxa mateixa proporciona eines per seguir la pista a
un text o fragment textual, programes que indiquen el nombre de webs on es
troba aquell text i la data en què ha estat inserit a la xarxa. D’aquí es deriva un
problema de fons: el professorat s’ha de convertir en la policia anti-plagi o
més aviat cal que es replantegi el tipus de demandes acadèmiques fetes als
estudiants, amb exercicis que no siguin susceptibles de ser plagiats, per
afavorir un aprenentatge real? Té sentit avui demanar a un alumne que faci un
treball sobre la Venus de Milo, sense més? El que les noves fórmules de
treball estan forçant és un esforç superior en la comunitat docent a l’hora de
dissenyar les activitats, un extra d’imaginació que derivi del coneixement del
món digital.
El plagi en les seves diverses formes, com la pràctica de no citar les fonts,
és majoritari a Internet. La intertextualitat que es produeix en l’ús de fonts
diverses l’entenem en el marc de les pràctiques de reelaboració de continguts
associades a l’enriquiment dels textos individuals. La manca de referències
ens porta a establir la hipòtesi que els internautes no citen els textos aliens
pels següents motius: per mandra, per desinterès, per manca d’hàbit, per pura
ignorància o per ocultar que aquell és un text aliè. La mandra estaria
provocada pel desinterès, i la manca d’hàbit seria una conseqüència d’això
anterior. El desinterès estaria motivat per tot el que hem comentat als epígrafs
4. 1. 1, sobretot, i posteriors. Per altra banda, la intencionalitat (ocultar
l’autoria aliena) es vincularia amb els aspectes narcisistes que hem comentat a
l’epígraf 4. 1. 3. La qüestió de la propietat intel·lectual es manifesta aquí amb
rotunditat: s’està qüestionant amb la praxi una tendència al menyspreu de
l’autoria? O es tracta d’una manca de cura o de desconeixement de les normes
bàsiques de netiqueta? La nostra conclusió és que la xarxa és usada com a
plataforma comunicativa per actors que desconeixen els codis i pràctiques
139