Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

4. 2. 3. 2. Naked or nude: representacions del cos femení
Els diferents cànons que del cos femení s’han proporcionat
al llarg dels segles han evidenciat una clara mistificació del
mateix que no donava cabuda al reconeixement i a l’assumpció
realista del cos femení. Cal tenir present, a més, que aquests
cànons de feminitat han estat propagats majoritàriament per
homes i no per dones.
J. M. Estévez Saá, Sin carne: representaciones y
200
simulacros del cuerpo femenino
En anglès, com en català, es distingeix entre naked (despullat) i nude
(nu). El primer mot fa referència al cos despullat mentre que el segon es
refereix al cos sense roba o en termes de Clark «el cos vestit per l’art» (1956)
i representat en una obra artística. Aquesta distinció situa l’anàlisi dins dels
paràmetres de la construcció simbòlica en què ens hem estat movent al llarg
de la recerca, perquè quan parlem d’art, i sobretot d’art clàssic i d’art
mitològic, parlem clarament de nu. Els discursos hegemònics sobre el nu
tenen per objecte mantenir el statu quo patriarcal per aconseguir el
consentiment de les dones. El nu femení en la pintura és un dels puntals
sobre el qual recolza el cànon de l’art. Com demostren Nead, Val Cubero,
McDonald i altres, aquest cànon ha configurat la propiocepció i la mirada
dels individus. Dins d’aquest cànon, el cos femení ha estat descrit,
reglamentat i emmarcat seguint unes lògiques que fins ara havien exclòs les
mateixes dones de la capacitat discursiva (a l’epígraf 4. 2. 4. veurem com
aquestes lògiques estan canviant). Elevant el nu a categoria analítica