Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

4. 1. 3. 1. Narcís reflectit a la pantalla
Mai els homes no havien tingut tantes coses en comú,
tants coneixements i tantes referències comunes ni
compartit tantes imatges, tantes paraules, tants
instruments, però això els empeny a tots a afirmar encara
més la seva diferència.
103
Amin Maalouf, Les identitats assassines
Ens demanàvem a la introducció què és el que impulsa els individus a ser
presents a la xarxa. Maalouf obre foc amb la seva hipòtesi: l’espai social s’ha
massificat fins al punt que és fàcil perdre-s’hi en el sentit egòic. Un dels trets
de l’era de informació és que tot i que l’individu segueix existint, té certa
sensació de pèrdua de si mateix en la immersió en un món virtual. Davant la
pantalla de l’ordinador ens alienem del nostre cos, que per altra banda és avui
més cibernètic (pensem en els implants dentals, les pròtesis, les silicones, els
aparells que regulen el batec del cor…). Aquell cos ha quedat desfasat davant
la tecnologia o bé s’ha vist transformat per les màquines. El cyborg és la
nostra ontologia (Haraway, 1991), és la unió entre organisme i tecnologia,
entre cultura i natura i entre realitat social i ciència ficció. Quan entrem en
l'espai virtual, on el cos s'atura i deixa de tenir importància, el que pren el
relleu és la seva identitat, que ja no es basa o se situa en el cos sinó en un jo
fins ara inexistent. Al ciberespai, les faccions es transformen en bits, deixem
de ser visibles per ser perceptibles. I alhora que publiquem la nostra vida
privada, ens la podem inventar.