Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

justificació cultural del capitalisme» (Cortina, 2002:162). En un blog
s’anuncia una estàtua de Venus per col·locar dins dels aquaris, com a objecte
ornamental. L’avorriment de les carpes o dels peixos globus, que l’anunciant
esgrimeix com a projecció de l’apatia de l’individu hiperconsumista, ens
condueix de nou a la tensió entre els termes «democràcia» i «banalització».
Des del moment en què Venus es converteix en un continent desproveït del
contingut original, podem realitzar tot tipus d’elucubracions que van de la
picada d’ullet als coneixedors fins a l’especulació més grollera. Internet
permet un ús extensiu, il·limitat, del material clàssic. De fet, adoptant una
postura radical, es pot arribar a dubtar que en aquesta representació
escultòrica per a ús domèstic hi hagi el més mínim rastre semàntic de la
figura original. Tanmateix, des de la mateixa radicalitat, es pot afirmar tot el
contrari: l’esquer de la compra és precisament aquesta semàntica inherent a
la forma i al nom.
La publicitat contemporània eleva a la categoria de necessitat el pur
caprici. Però aquesta necessitat irreal, inventada i orquestrada pel
màrqueting, arriba al paroxisme quan s’aplica als peixos. Permeti’s l’ironia,
però evitar l’avorriment dels peixos és cabdal, i quina millor manera que
posar-los figuretes antropomorfes que simbolitzen l’amor, la bellesa i la
fertilitat? Cap, sens dubte. La postmodernitat té aquesta derivació: ens mostra
parts de l’espectre psicològic, més emocional que cognitiu, de les nostres
generacions. I és justament l’esfera de les emocions la que dóna sentit al
concepte de «consum simbòlic», que té dos pilars fonamentals: la gènesi de
sensacions (Cortina) i la distinció (Bourdieu).
La complexitat del fenomen del consum a Internet rau, precisament, en la
dificultat per conèixer la voluntat tant del comprador com del venedor i llur
motivació darrera. El fet que una empresària no es limiti a parlar de les peces
que ven, sinó que n’expliqui mites –que fins i tot es molesti en buscar
166