Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

diferents. Per tant, en la mesura que el marc normatiu sigui capaç
d’evolucionar amb la realitat, es mantindrà o no. 39
4. 1. 2. L’ètica hacker i «l’amor a l’art»
Ja hem vist que Internet és hereva de diverses ideologies convergents
entre les quals destaquen el pensament hippy i l’ètica hacker. «Les desenes
de milers de programadors autònoms que treballen col·lectivament per crear i
compartir software [...] tendeixen a viure sempre connectats. Respecten una
forta ètica de l’intercanvi i una profunda aversió a la censura» (Rheingold,
2004:148). L’aversió hacker a la censura s’ha estès a la resta de comunitats
virtuals i xarxes socials d’Internet. Per definició, la pulsió expressiva i
creativa exclou la limitació, el «no poder pintar fora de la ratlla», així doncs,
sovint trobarem, a fòrums, blogs, portals i comunitats virtuals de tota mena,
associats als actes comunicatius, discursos apologètics respecte la llibertat de
la xarxa i crítiques enceses a qualsevol intent de regular, vegi’s limitar, les
pràctiques d’intercanvi informatiu. La proclama «llibertat a la xarxa» ja no és
patrimoni dels hackers o dels hippies, sinó que ha quallat entre bona part de
la ciutadania tot impregnant l’esperit de la digimodernitat.
Per entendre el fenomen cal considerar Internet com una gran caixa de
ressonància, un amplificador d’abast mundial de qualsevol tipus d’informació,
el mitjà de masses número u, un aglutinador o annexionador que expansiona
39 CAPELLA, Marià. “La propiedad intelectual en la era digital” [en línia]
[consulta: febrer
2011].
94