Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

En cuanto a la estructura del superyó, como conflicto básico destacamos
que el incumplimiento del sistema normativo produce culpabilidad cuando
se transgrede y sufrimiento narcisista cuando no se alcanzan los ideales. 127
Tornant a la pregunta «¿Qué opinas? ¿es bella?», encara podem
aprofundir en dos aspectes, el primer ens planteja la qüestió de l’objectivitat
del gust. En cap altre camp s’intenta dotar de cientificitat allò que pertany al
terreny de l’opinió. Direm que ens agrada un vi o una determinada música,
però afirmarem que una dona «és bella». D’altra banda, el text a què estem
fent referència pertany al blog de l’IPEC, un institut peruà d’estudis
culturals, és a dir, no es tracta d’un espai personal i d’opinió, sinó d’un web
institucional dedicat a estudiar la cultura. En aquest sentit, ens sorprèn que es
redueixi la informació sobre un objecte icònic de la cultura occidental amb
una pregunta tan banal. Quantes preguntes es podrien haver fet sobre la
Venus de Willendorf? La cultura, doncs, es pot reduir a una pregunta com
aquesta: «Li sembla que la Venus de Willendorf és bonica o no?». En unes
poques línies veiem confluir dues realitats: la banalització de les pràctiques
discursives a l’entorn de l’art i el marcat essencialisme d’aquests discursos
pel que fa a l’assumpció d’una idea-valor molt concreta i limitada sobre la
bellesa femenina.
El nu femení, com veiem, es presenta com a element complex i
problemàtic en el rerefons dels discursos articulats al voltant de la figura de
Venus. La complexitat derivaria primer del grau de consentiment dels
individus en l’adopció de certs valors; segon, considerem la
hipersexualització de les dones sense considerar que la dels homes sigui
també analitzable: en quina mesura aquesta hipertròfia del desig masculí, o
127 LEVINTON, N. (2000). El superyó femenino. Tesi doctoral. Madrid, Biblioteca nueva [en
línia]
[consulta: 05/04/2011].
207