Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

el debat se situaria entre tres pols: la lògica mercantil, els drets dels autors i
la consciència dels consumidors.
Cal que hi hagi un despertar de la consciència de la gent de cara a l’autor i
la seva obra, perquè és un bé esperat i necessari que tots hem de recolzar. 38
D’alguna manera, doncs, l’antiga polaritat artistes-classe empresarial ha
desplaçat el seu centre de gravetat cap al tàndem artistes-consumidors
(altrament dits «usuaris», si considerem els béns també com a serveis). No
hem de menystenir la força de l’empresariat, al contrari, però cal tenir en
compte el nou poder al voltant del qual es modifiquen les relacions de
producció de l’obra creativa. Si un poder s’articulava entorn del capital,
l’altre és de caire ideològic. En funció de com un consumidor-usuari entengui
què és l’art i la cultura, actuarà d’una manera o d’una altra. El que segons
Keen passa desapercebut és que «el que ara és gratuït ens està costant una
fortuna i que els nous gegants guanyadors (Google o Youtube, entre d’altres)
estan dinamitant indústries senceres en termes de producció, llocs de treball i
beneficis». El problema radica en què els ciberciutadans obliden, potser
inconscientment, que tot allò que pengen ha estat produït en un sistema de
treball tradicional i que en traficar amb els béns creats sense que cap
retribució, estan contribuint a «canibalitzar les fonts dels continguts».
Caldrà començar a centrar els sistemes de propietat intel·lectual en l’àmbit
de les normatives sobre consum. En això intervindran òbviament criteris de
política cultural, social o industrial, que superen l’estret marge de la llei de
propietat intel·lectual. Crec que el mercat patirà una gran modificació, perquè
les modalitats d’explotació i els models de negoci seran completament
38 NERI, José. “La propiedad intelectual en la era digital” [en línia]
[consulta: febrer
2011].
93