Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Les evidències d’una nova representació que les dones tenen d’elles
mateixes constaten l’afirmació que «el lloc central, tant de la dominació com
de l’alliberament, l’ocupa la sexualitat» (Touraine, 2007: 182). Barrejats amb
discursos continuistes, fruit d’una hipotètica assimilació de la cultura
dominant o d’una aplicació conscient i voluntària de determinats estils de
vida, els textos de les dones a la xarxa manifesten la clara voluntat de
construir-se. I és aquí on s’entén la paradoxa expressada més amunt, que
moltes dones s’autoafirmen tot negant qualsevol adhesió al feminisme: en
tant que el veuen com a crítica a l’opressió de les dones, sentint-se
mestresses del seu cos-identitat, es desmarquen d’una ideologia que veuen
desfasada i fins i tot perillosa, en tant que fixa a la psique un pensament
negatiu sobre el self. En paraules d’Alicia Puleo, la consciència feminista no
és fàcil d’adquirir donat que implica una reflexió crítica sobre la pròpia
identitat. La psicologia analítica és l’única disciplina que advoca clarament i
rotunda per les diferències individuals. Així doncs, el feminisme de la
diferència es quedaria curt en la seva descripció de «diferències entre dones i
homes» donat que les diferències serien entre individus. En aquest sentit, la
teoria del gènere de Judith Butler va més enllà, perquè deconstrueix
l’oposició binària, essència dels exercicis de separació i inferiorització. Cal
citar també les aportacions de Nancy Chodorow, des de la psicologia
feminista i la psicoanàlisi, per afegir la noció de complexitat a l’estudi de
l’experiència i les emocions de les dones. Aquesta autora va criticar la manca
d’interès en el món psicoanalític, evidenciant la fractura acadèmica entre la
psicologia i la sociologia que, en aquesta tesi, modestament, hem pretès
salvar.
La sexualitat femenina, bastió d’aquest fet diferencial, esdevé, com
portem dit, l’eix central de la recodificació. I la xarxa és l’espai on aquesta
nova praxi adquireix dimensió global. D’alguna manera, la xarxa ha
esdevingut aquesta cambra pròpia que reivindicava Virginia Wolf i que ha
235