Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

que és la projecció de les pròpies ombres masculines o dels desitjos
patriarcals el que fa i construeix les dones.
Al cap i a la fi, una energia primordial com la sexualitat, potencialment tan
positiva com negativa, es troba tan a l’arbitri de missatges que la configuren i
dirigeixen que el més habitual és caure en una o una altra forma d’Ombra
(Hollis, 2008: 73).
Segons Hollis, el germen dels problemes de la sexualitat masculina rauen
en la repressió de la seva complexitat psíquica, que la cultura patriarcal s’ha
obsedit en diferenciar dels comportaments atribuïts a les dones i fomentats en
elles. Reprimint aquesta complexitat, s’atrofia unes determinades tendències
humanes en els homes (el que Jung anomena ànima) i unes altres en les dones
(l’ànimus junguià), donant com a resultat una sexualitat construïda que,
tanmateix, no sempre pot evitar que l’altra, la genuïna, s’acabi expressant en
forma de neurosis i projeccions.
L’ànima és la portadora de la capacitat de relació masculina i responsable
de les relacions que el subjecte estableix amb el seu cos, l’instint, les
sensacions, l’esperit i, en última instància, amb la dona exterior. La pèrdua
d’accés de la consciència a les energies de l’ànima posa de manifest una
repressió que necessàriament s’expressarà a través de distorsions corporals o
que s’abocarà cap enfora mitjançant la projecció o la conducta compulsiva
(Hollis, 2008: 68-69).
Aquesta projecció és omnipresent en els missatges fílmics, així com en
tota mena de discursos sobre la sexualitat, tant masculina com femenina. Un
clar exemple de projecció el veiem en l’afirmació “aquest bellíssim cos ple de
fantasies”, on l’atribució a la fantasia per part de l’enunciador és al cos aliè i
no pas a la mirada pròpia. Però d’aquest fenomen anomenat «projecció»
n’estan plens els discursos sobre la bellesa femenina. Dit d’altra manera,
338