Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

que sigui anomenada com a Venus, perdent bona part dels atributs polítics i
culturals, dels quals queda desposseïda, i passant a ser unidimensional.
Venus restarà per a les generacions futures com a emblema de la seducció, la
sexualitat i la corporeïtat de la dona. 110
Quins han estat els discursos sobre el cos femení? Des de quina
perspectiva s’han fet i amb quina finalitat? Tenint en compte que aquests
discursos influeixen en la representació i en la percepció que tenim de
nosaltres mateixos, en tant que han bastit uns marcs mentals que són
estructures estructurants (Bourdieu, 1997), és fonamental estudiar-los i
deconstruir-los per tal de comprendre com s’han generat i en quina direcció
operen les tendències emergents a la xarxa respecte aquests discursos. Si
prenem el cos com a producte social, serà necessari establir-ne les condicions
de la seva producció, sabent que una d’elles és, precisament, la representació
artística. El quadre emmarca el cos, per tant, dirigeix l’atenció a una zona de
la realitat concreta. El marc indica cap a on s’ha de dirigir la mirada,
normativitza i ensenya a mirar. És, doncs, un mecanisme de control altament
sofisticat i difícilment observable. A partir de la imatge emmarcada, el cos
esdevé signe de l’individu, una icona del ser que, sovint, està dissociat
d’ell. 111
La majoria de retrats discursius –és a dir, d’interpretacions verbals de les
representacions visuals– segueixen la tradició acadèmica basada en una
anàlisi dels aspectes formals tendent a invisibilizar les estructures
simbòliques i normatives subjacents.
La pintura retrata a una joven mujer desnuda. Giorgione ha puesto mucha
atención al pintar ese paisaje, en los detalles y los sombreados, de este modo la
110 Cal dir la dona i no les dones, car el procés semiòtic que es produeix en la
caracterització de Venus implica la creació d’un model, un ideal de l’anomenat “femení”.
111 A l‘Annex A del present treball analitzem el discurs fílmic relacionat amb la
construcció de la feminitat i la mirada que aquí comentem.
192