Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

obra posee una exquisitez y un puro ritmo de línea y contorno. La textura de
las figuradas telas en donde yace tranquilamente la diosa y el armonioso,
bucólico paisaje, dotan a este cuadro de un justo equilibrio entre la placidez y
la sensualidad. 112
El text anterior descriu el quadre de la Venus adormida de Giorgione
(1507). En clar contrast amb el text del blog Mis ojos desde Xiabre (del qual
hem llegit fragments a les pàgines 146-148), aquí veiem un tipus de text
perfectament apolític en tots els sentits. El lèxic triat delimita la funció del
text i ens n’aclareix el tipus de discurs: «exquisitez, puro ritmo, textura, justo
equilibrio –i encara–, armonioso, bucólico paisaje» són paraules buides que
es fan servir en una gran part de descripcions formals i que acaben
convertint-se en mots-clau a què hom pot referir-se per sortir del pas amb
gran acceptació per tots aquells qui parlen el mateix idioma. Però el fet és
que no s’ha dit res ni sobre el quadre ni sobre el seu context de producció i
encara menys, sobre el nostre, que és el context de recepció des del qual
s’elabora el text. Parlaríem, doncs, d’un discurs políticament correcte tant en
l’àmbit acadèmic com en el de fora.
L’art, entès com la seva història oficial, té un paper, ja sigui generador ja
sigui multiplicador, i en qualsevol cas transmissor, de les idees
estereotipades, construïdes culturalment i mantingudes amb un suposat
«consentiment» de la població en el seu conjunt. La majoria d’aquestes idees
són presents a la xarxa, que ha esdevingut una interfície de transmissió de
coneixements, informacions i codificacions de totes les idees que s’hi
exposen. I en aquest totes és on també s’inclouen les pràctiques discursives
del que s’ha anomenat «la perifèria», és a dir, les manifestacions escrites
112 Fragment de l’article “La Venus en la historia del arte”, al bloc Sotoportego:
[consulta:
03/06/2010].
193