Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

les dones. La diferència entre ambdós grups és que el primer s’autoafirma
des d’un rebuig al feminisme –paradoxa que ja hem explicat més amunt–
mentre que el segon demana obertament una correcció al text oficial sobre
Venus i fa aquesta reclamació de forma explícita, amb un to marcat de
queixa. Per la seva banda, la tercera categoria la formen els discursos que
representen la nova mentalitat new age, de tall espiritual i meditatiu, encarnat
per autores com Shinoda Bolen, Field o Gray. A aquesta categoria han influït
(o s’ha vist influït per ella) tot d’estudis sobre divinitats femenines en les
diverses cultures.
Un fort sentit del subjecte emergeix d’una part dels discursos fets per les
dones a Internet. No totes les dones el manifesten ni tothom qui ho manifesta
és dona. Numèricament, però, es fa evident que les dones estan performant
noves identitats basades en l’expressió d’un reconeixement: el de la seva
singularitat; i en l’afirmació d’un principi: el de l’acceptació del cos i de la
sexualitat femenina. Mancades de discursos socials que incloguin la
subjectivitat de les dones, moltes d’elles han començat a colonitzar els nous
mitjans per construir discursos propis. Els escrits de les dones a Internet i les
seves ciberpràctiques de comunicació podrien llegir-se en clau d’emergència
d’una nova consciència. Semblaria com si l’ensulsiada sistèmica no anés amb
elles, com si, per dir-ho en forma d’acudit, les dones pensessin: «crisi
mundial? Què vol que li digui, jo tinc altres problemes!». Aquesta tesi no
arribarà a escatir si les reformes de la perifèria seran una alternativa de vida
social prou vàlida per tapar els enormes forats que l’ensorrament estructural
està obrint diàriament a l’edifici central. Tanmateix podem respondre a la
pregunta inicial respecte el rol de la cibercultura com a conductora de canvis
substancials malgrat la seva aparent (i, afirmem, transitòria) banalització
massificada. El que estaria en joc, doncs, és si els canvis substancials en
l’àmbit interpsíquic seran la solució promesa als embats de la vida social, en
quina mesura i a quin termini. És a dir, si els «espais de dones» de Shinoda
311