Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

4. 2. 1. De tu a tu. Els discursos para-acadèmics
Si preguntéssim a les persones que acaben de visitar una exposició d’art
què els ha semblat i quines són les seves impressions al respecte, l’expressió
més freqüent seria: «m’ha agradat», «n’esperava més», «estava molt bé» i
fins i tot «hi havia un quadre d’un autor... ara no en recordo el nom, que
m’ha semblat esplèndid». Possiblement, els museus amb això ja en tinguin
prou i, en realitat, per a la majoria dels mortals, l’art ha de servir per
esperonar els sentits i sadollar el gust estètic.
Mi premisa a la hora de seleccionar las obras es que sus creadores me
“hablen” a través de ellas, porque necesito sentir que veo su “alma” a través
de sus obras para considerarlas Arte. En caso contrario, aunque sean la octava
maravilla, me dejan absolutamente indiferente y para mí no tienen el menor
valor [...]. A todos respeto. Para mí, toda creación humana que consiga mover
emociones, del tipo que sean, tiene algo de obra de Arte. Lo que está claro es
que, tratándose de emociones, es normal que no todo el mundo sienta lo
mismo ante la misma obra (qué aburrido sería el Mundo si todos sintiéramos
igual). 49
En aquest text podem veure la majoria de tics relacionats amb la
digimodernitat: l’art com a element recuperat de la cultura oficial,
reinterpretat i ofert lliurement; l’element subjectiu de la comunicació
expressat sense embuts; la manifestació oberta del rebuig a la jerarquització
del coneixement; l’aparició del concepte «emocions» i el respecte aparent a
la diversitat d’opinions; una certa captatio benevolentia, potser inconscient,
per evitar el judici extern provinent del món expert. Un text com aquest
49 Presentació de la blocaire que signa l’article “Venus desarma a Cupido” al bloc Irea:
[consulta: 06/11/2011].
124