Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

posicional de les pràctiques culturals» (Gonzàlez i Balletbò, 2010: 291). Però
seguint la idea que els llocs web cotitzen en una borsa simbòlica (García i
Capón), l’art juga un paper important a Internet, perquè l’acció exercida per
l’internauta que l’insereix en el seu espai virtual, es multiplica per la
quantitat de potencials «inversors». Com tots els béns culturals, el seu valor
va més enllà en tant que genera un capital que esdevé simbòlicament eficient
i exerceix una mena d’acció a distància. El gust es manté vigent en la seva
capacitat jerarquitzadora, però ho fa amb major subtilesa.
L’articulació jeràrquica del capital cultural es fa més i més confusa sota
l’influx de la legitimació romàntica/postmodernista dels processos de
singularització i dels relats d’autenticitat (Gonzàlez i Balletbò, ibid.).
Com hem vist, les noves pràctiques discursives al voltant de l’art
contribueixen al manteniment del cànon clàssic de l’art, per un cantó, i a la
modificació progressiva i subtil dels continguts on es van filtrant les
aportacions subjectives, fàcilment identificables, com veurem al proper
capítol, pel canvi d’estil i de registre que suposen respecte del text extret
d’una font experta. Venus concreta el cànon de l’art a Internet convertint-lo
en una marca universalitzable, en un logo contemporani proveïdor d’estatus i
de capital cultural. Podem apuntar, doncs, que el manteniment del cànon
clàssic és possible en la mesura que entronca amb els interessos dels
individus contemporanis o que connecta amb el seu estat psíquic i emocional.
La incorporació d’imatges sobre Venus s’acompanya de textos que fan
referència al mite grec passat pel sedàs de la psicologia i la vida moderna.
Tot i així, o potser a causa d’això, el cànon roman inalterable en la mesura
que són els internautes els qui el configuren, amb la seva tria de temes, valors
i posicionaments, amb les seves preferències i tot allò que deixen de banda.
El contingut semàntic dels textos explorats indica que allò que més interessa
d’aquest cànon és tot allò que fa referència al passat mític implícit a la
120