Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

nombre que descontextualiza el momento de la obra (el concepto de venus
como diosa es romano). Yo creo que lo más correcto es llamarlas (debido a
que todo apunta a eso) diosas de la fertilidad o diosas madre. Si bien existe una
relación entre la diosa venus y esas otras diosas, también es cierto que existen
notables diferencias…
L’interès d’aquest comentari és que una persona anònima es permet
entrar en debat sobre un tema acadèmic: la denominació d’una categoria
d’obres d’art i el fet de ser o no apropiat anomenar-les Venus. El comentari
se circumscriu en un tipus de debat informal, sense fonts citades, i tot i així
demostra una certa erudició o formació bàsica sobre art i civilització.
Aquesta manifestació espontània reflecteix el que hem dit més amunt, sobre
les paradoxes de la democratització cultural. Ens trobaríem aquí amb una
concepció de la democràcia cultural «de boc gros», que ha deixat de passar
pel sedàs de la metodologia acadèmica o dels filtres mediàtics. Dintre
d’aquestes noves pràctiques discursives, tanmateix, podem trobar diversos
nivells d’erudició i capacitat analítica i sintètica, des de la informació de
«mínim comú múltiple» que, de tan bàsica quasi està «dessemantitzada»,
fins a les aportacions semi erudites, on es barreja episteme i doxa. No queda,
doncs, clar si en cada bugada perdem un llençol, o si el que succeeix és que
els llençols canvien de forma i color. Es posa de manifest que els internautes
fan aportacions diverses algunes de les quals són originals i punyents. Per
damunt de tot, ens trobem davant d’un fenomen d’exhibició de talent,
informació i coneixements que donen peu a la manifestació del jo.
No sé... hay algo que realmente me gustaría saber y es como se elaboran
las teorías fálicas de estos objetos. Siempre tuve dudas de por qué los expertos
confían tanto en esas teorías (que son suyas). Yo no tengo porque creerlas. 73
73 Fragment de l’article “Una Venus esculpida en marfil de hace 35.000 años, la figura
humana más antigua”, al bloc Un planeta con canas:
146