Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

en una estrella turbulenta que extendía su fuego, aprovechando la tempestad,
para lanzar llamaradas. 168
Aquí retornaríem a la construcció de la terribilitat del poder femení (vegeu
pàgines 164-169) amb la diferència que no hi ha condemna explícita, sinó més
aviat descripció admirativa. El camp semàntic del fragment anterior (calmar,
fuego, gran terrorífico Dragón, llamaradas) ens remet a una escena èpica i
arquetípica, present a moltes cultures i que ens recorda els monstres terribles
de la mitologia grega (l’Esfinx, Caribdis, la Medusa o la Quimera), amb la
diferència que el drac té per als occidentals contemporanis altres connotacions
(el simpàtic i casolà drac de Sant Jordi, els dracs benèvols dels films infantils
com Neverending Story o Sen to Chihiro). 169
Els textos esotèrics sobre Venus ens obren una nova perspectiva de la seva
mitologia, en relació als discursos més generalistes que hem anat analitzant.
El fragment anterior enllaça les diferents mitologies buscant un nexe a les
diferents narracions sobre la Gran Deessa, atorgant més poder al principi
femení a través de les representacions del poder de la feminitat a les diferents
civilitzacions. És finalment la tradició jueva qui el relega al darrer esglaó dels
rangs jeràrquics. Per això és interessant veure com la xarxa recupera, en un
context de ressorgiment dels mites i narracions sobre les deesses mare, textos
que van més enllà de la visió simplificada, reduccionista i esbiaixada que
tenim els occidentals de la mitologia grega i de les cultures antigues.
La gran presència que l’astrologia té a Internet equilibra el pes que tenen
els aspectes formals dels textos que parlen directament d’art i de les
representacions de Venus respecte els continguts mitològics. I donat que
aquests són els que desperten més interès per part dels cibernautes, els textos
168 Ibid.
169 La història interminable (1979), escrita per Michael Ende i El viatge de Chihiro (2001),
dirigida per Hayao Miyazaki.
252