Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

praxi mostra aquest intent desesperat per emergir de la massa com a
individualitat, distingida pel seu particularisme (com veiem, podem usar
paràfrasis, però el concepte d’expertesa és la música de fons).
Finalment, el que cerca l’internauta és ser reconegut, ser un primus inter
pares. I aquest reconeixement –i aquí la novetat absoluta- passa per
l’avaluació de les consultes i opinions de la resta de la comunitat internauta.
Quants amics tens al Facebook? Quantes visites al web? Quants comentaris al
bloc? Quanta gent ha vist el teu vídeo a Youtube o t’ha retuitejat? Com t’han
avaluat els altres? És la teva opinió o crítica sobre un hotel, restaurant, llibre,
electrodomèstic, etc. de les primeres del rànquing? Aconsegueixes un bon
posicionament als cercadors? La teva veu se situa a dalt en l’algoritme? En
definitiva, ets prou rellevant? Aquesta és la fórmula del poder a Internet: no
tant la de l’expert, sinó la del no-expert destacat.
Si intentem reduir a la mínima expressió el debat sobre l’autoria i
l’autoritat intel·lectual en la societat xarxa, n’obtenim el títol d’aquest capítol.
El que tenim al davant és una crisi d’autoritat, en el doble sentit del terme, és
a dir, tant pel que fa al poder que implica l’autoritat com a la legitimitat d’un
individu que s’afirma com a autor d’una obra. La postmodernitat va articular
un discurs de deconstrucció de la ideologia dominant basada en el poder
jerarquitzat i en l’atribució d’autoritat. L’autoritat implica propietat, detecció
del bé o dels beneficis que se’n deriven. Al nostre segle, i sobretot al nostre
decenni, la propietat material no només no és qüestionada, sinó que ha generat
una de les més grans crisis basades en l’especulació de la propietat.
Paradoxalment, es produeix una crítica a la propietat immaterial, un atac
frontal a la detecció del bé intel·lectual. Els discursos es propaguen a Internet i
faciliten la seva anàlisi. Ras i curt, l’axioma on descansen tots els atacs a la
propietat intel·lectual i tota la defensa del dret al lliure accés i consum dels
béns protegits amb lleis que la defensen és aquest: la gent té dret a la
281