Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

5. 7. Per tancar el discurs
313
Els principals avanços no sorgiran en el
si dels líders establerts, sinó a la perifèria.
Howard Rheingold, Multitudes inteligentes
Hem dit que els discursos sobre Venus i l’art clàssic a Internet mostren
una creixent participació ciutadana, fenomen que ara com ara comporta una
certa banalització o aprimament dels continguts. També hem apuntat vers
una futura evolució positiva del nivell de formació i d’expressió dels
internautes, que es produirà mica en mica, a mida que el nivell
d’alfabetització de cadascuna de les veus superi el llindar de la funcionalitat.
Lévy [amb l’esperança en el ciberespai] ens regala «un projecte
fonamentalment humanista que torna a encarregar-se, amb els instruments
actuals, dels grans ideals d’emancipació de la filosofia de les llums» (Rico et
al. 2009: 311).
Aleshores podrem dilucidar, com Lévy, si la massificació haurà estat el
pas previ a la generació de coneixements que contribueixin al
desenvolupament d’una ciutadania més conscient, més capaç d’establir
relacions socials amb una menor violència estructural.
Els discursos sobre l’art a Internet mostren que la ciberciutadania té un
profund interès en participar d’aquest nou món connectat. La visibilitat i la
interacció són elements fonamentals per entendre la cultura d’inicis de segle.
En aquest sentit, la gran capacitat d’atracció derivada de la força icònica de
l’art proporciona a l’internauta visibilitat en el ciberespai. Com a tecnologia