Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

complexitat per escatir quina informació serveix per a què i per a qui en cada
moment.
Una darrera qüestió pel que fa al tema de l’ordre i l’anomia, seria
demanar-se el següent: d’una banda, per què es continua percebent com a
menys creïble una informació que no ha passat una censura i no pas la que sí
l’ha passada, tenint en compte la crisi de descrèdit institucional que estem
vivint? Podríem establir una comparació amb el sector alimentari, on els
aliments, abans d’arribar al consumidor, han de ser validats per organismes
de salut? De la mateixa manera, la informació ha de ser prèviament validada
segons criteris d’objectivitat i avalats per l’autoritat corresponent? La
pregunta de fons és: tot s’hi val? Potser podríem concloure que tot el que es
penja a la xarxa, si no transgredeix cap llei, és legítim, però no tot compleix
la mateixa funció ni té la mateixa utilitat. Aprendre a navegar pel mar
informatiu amb el full de ruta de la credibilitat i la funcionalitat serà el repte
de la nova ciutadania. Probablement les fonts tradicionals i alternatives
d’informació conviuran i es complementaran. Al capdavall, Internet fa
visibles temes i enfocaments que no apareixen als mitjans tradicionals. En
resum, no hi ha dubte sobre la capacitat representativa de la xarxa. Constatem
que s’ha generat una nova modalitat informacional i comunicativa que, de
moment, no substitueix les modalitats clàssiques, sinó que constitueixen,
usant el símil mèdic, «una segona opinió».
116