Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

4. 3. 3. 1. Ciberdemocràcia: perifèries poderoses
El llenguatge ha permès les comunitats humanes fer un salt
cap a la intel·ligència col·lectiva perquè el llenguatge crea un
enllaç de cooperació competitiva més forta i flexible.
288
Pierre Lévy, “Toward Superlanguage”
S’ha dit de les dones que constitueixen la perifèria. Tanmateix, el
concepte de perifèria és problemàtic. Hi ha una forma de veure el món en què
les coses que anuncien i elaboren els mitjans de comunicació són les
importants i constitueixen el centre, mentre que la resta de coses que puguin
passar conformen la perifèria. Des d’aquesta perspectiva, l’esquema es pot
pensar així: imaginem un nucli que domina l’espai, l’estrella central del
sistema (les elits, les cúspides del poder polític, mediàtic i financer), al
voltant de la qual giravolten tot d’astres, satèl·lits i asteroides (el seguici,
format per tots aquells que, en la seva complicitat directa, participen del
poder). Enllà, només hi ha negror i anonimat. És la perifèria (els dissidents,
els infants, la gent gran que no pertany als altres dos grups, les dones,
exceptuant aquelles que fan el joc al poder central o les escollides com a
dones alibi). Els aparells d’aquest centre prou es guarden de donar ressò a
qualsevol fet, valor o individualitat aliè als seus interessos.
Tanmateix, comença a guanyar força un altre punt de vista: el d’un centre
autoimposat que ha après a mantenir-se a lloc amb el vist-i-plau d’ell mateix,
i que es governa amb una lògica autòcrata i rígida que, al capdavall, és
només una part menuda de la producció humana. Tot a l’entorn hi ha la vida
de les persones, en part condicionada pels missatges de l’agenda mediàtica