Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

No són capaces d’articular un sistema de participació, serveixen per a que
la gent organitzi millor les seves pròpies xarxes, però no per participar en la
vida pública. 196
Aquesta xarxa pensada com a eina de poder no opressiu, lliure i
incontrolable, és al punt de mira de les ideologies basades en el domini. El
poder entès com a dominació s’ha basat sempre en el control de la
comunicació i del pensament. El nou poder, el de la capacitat d’autonomia de
l’individu i la seva vivència subjectiva s’haurà de basar en garantir la seva
expressió, en convivència amb la dels altres. Sostenir la tensió de la
diferència (entre experts i amateurs, entre els portaveus del tot gratis i els
interessos dels autors, entre les demandes de les dones i la ideologia
patriarcal, entre les religions oficials i les noves creences...) serà un dels
reptes del segle. Internet ja mostra la convivència de missatges amb creences
i valors contraposats (avui com avui, sovint amb hostilitat i grolleria) i
podríem esperar que aquesta convivència es perfeccioni a força de
normalitzar-la.
Manovich creu que hi ha un renaixement del text. En trobem a la
televisió, al cinema, a la publicitat i, sobretot a les pàgines web. S’escriu més
que mai. Aquest renaixement del text propiciat per la xarxa ens ha
proporcionat una il·lusió de proximitat. Com hem vist a la pàgina 177, avui
podem deixar comentaris al blog d’un polític que parla d’art i utilitza tant
l’eina digital com els símbols culturals per millorar la seva imatge davant la
ciutadania. Podem dir que «estem més a prop» dels dirigents socials, i en
certa manera és cert. Però es tradueix aquesta proximitat virtual en una
proximitat real? No. Al contrari. En el sentit econòmic, mai hi havia hagut
una distància tan gran entre els que guanyen més i els que menys. Darrere
expressions com «sóc una ciutadana més», de la rectora o el «tinc problemes
196 Ibid.
292