Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

uniformitat i disciplina; mentre que la vida tendeix a crear estructures
«inversemblants» sempre noves, el sistema postotalitari li imposa les
situacions més versemblants (Havel, [1978] 2011: 19).
Curiosament, les noves tecnologies de la informació i la comunicació es
fan ressò de la tradició clàssica, en un retorn reinterpretat als mites
fundacionals de la cultura occidental. Entre aquests valors, els més destacats
són els que provenen del llegat polític, constituint el germen de la
democràcia i generant la concepció de ciutadania plena. Per què l’art, i en
concret l’art clàssic té un paper important en el desenvolupament de noves
consciències i pràctiques de comunicació i relació? Sembla que l’art pot tenir
un impacte polític (Deepwell) i és el aquest terreny, en el de les polítiques
personal i sexual, on s’estan produint els grans canvis. La cibercultura recull
i fomenta aquests canvis: com diu Lévy, continua la gran tradició de la
cultura europea iniciada amb els mites grecs. La nova ciutadania és sobretot
digital, ja que és entre zeros i uns que els individus contemporanis porten a
terme els seus nous hàbits de participació, creació, difusió i comunicació
d’idees i emocions. Segons Rheingold, la força de les multituds intel·ligents
prové, en part, de la incorporació de les noves tecnologies informàtiques i de
telecomunicacions en les antigues pràctiques socials d’associació i
cooperació. Malgrat la visió positiva i l’esperança posada en els processos
virtuals que s’estan produint en els nostres dies, aquesta recerca ha evitat
caure en el que Rheingold anomena «retòrica del sublim en matèria
tecnològica», és a dir, en tot moment hi és present la mirada crítica i la
vigilància dels contraprocessos, és a dir, de les filtracions de les estructures
clàssiques de poder i la seva penetració ideològica.
Les qüestions més controvertides, quan parlem de nous poders i
democràcia digital, tenen a veure amb la repetició d’esquemes de la vida
social, amb presentacions, això sí, molt més sofisticades. És, en paraules de
268