Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

More documents

Recommendations

Info

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc hemos señalado para jaun/jaur-/jaus-, o para amai/amar/amas-. El análisis de ibai/ibar como, términos emparentados, y su aproximación al nombre de rio Ebro (Iberus, j6n. Iberos) lo vemos en Sch. Iber.Dekl. y ZRPh 33, 465, Y en Tovar El eusko y par. 50 a quien sigue L. Andersson, FL V 8, 115 S. Relaciona tambien Sch. el lusitano Ibarra (lber. Dekl. 4), Uxama Ibarca ('Uxama im Tale'), Baigorri un desconocido Brwwp en Apiano, y hasta Baetis, Baetulo, Baeterrae, e incluso Baegensis, que formarían un puente con la forma moderna vega. En efecto, todo parece que lleva a explicar el esp., port. vega, ant. vaica, baica, de un ':'ibaika, fonnaci6n adjetival de la que hay otros ejemplos en palabras de origen vasco: así lo admiten (incluyendo igualmente el campid. bega, que constituiria acaso prueba de la antigua difusi6n de este sustrato, pues la voz en Cerdeña esta atestiguada en el S. XII, antes de la presencia de hispano s en la historia medieval de la isla), Bertoldi ZRPh 57, 148, La parola del passato 8, 420s. (con preferencia en p. 422 al sustrato afro-iberico), Wartburg Die Entstehung derrom. VOlker (1951),21 Y FEW 4, 818, Holmer BAP 5, 408 (con un arriesgado acercamiento a la palabra galesa Iwerddon 'Irlanda', ant. irI. Eriu, es decir, Hibernia), Hubschmid ELH 1, 49, Sard. Stud. 38, Medit.Substr. 29 y especialmente un extenso trabajo en el Bol.de Filo!. 14, 5ss., Mich. Archivum 8, 43, F.Echeverria BAP 12, 175s5., Wagner Dizionario etimologico sardo S.V. bega, etc”. D’altra banda, LAKARRA (2010) explica ibai com *hur-ban-i, presumint una arrel BAN, essent HUR ‘aigua’ (actualment) l’element clarament hidrònim (cf. ibar ‘vega’ de *hur-bar ‘agua-dentro’ ~ hibai ‘río’ de *hur-ban-i). Recopilació Ordiacions, Decrets, Acords, Avisos, Lleis, Reglaments del M. Mi. Consell General del M. I. Govern, i jurisprudencia de les M. I. Delegacions Permanents 1866 / 1988, Vol. I, pàg. 88. Govern d’Andorra, Conselleria de Serveis Públics, 1989. 106
Valira del Nord (St. Ant. de la Grella, la Massana) Valira d’Orient (Canillo) Valira (o Gran Valira) (la Margineda, Andorra) Baliera de Castanesa, Noals (Ribagorça aragonesa) La Valirota, Das (Cerdanya) La Valiri, la Mola d’Amunt (Pallars Jussà) 107
Page 1 and 2:
Ajut Lídia Armengol Vila 2013 Anà
Page 3 and 4:
Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22:
Page 23 and 24:
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
Page 37 and 38:
Page 39 and 40:
Page 41 and 42:
Page 43 and 44:
Page 45 and 46:
Page 47 and 48:
Page 49 and 50:
Page 51 and 52:
Page 53 and 54:
3. Sistema de cinc vocals, com en i
Page 55 and 56: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 57 and 58: 4.4.2.2. L’antic àmbit bascoide
Page 63 and 64: L’Hortó L’Hortó L’Hortó, B
Page 73 and 74: Font: http://www.icc.cat/vissir3/ A
Page 79 and 80: 5.2.3. Grup ANYÓS Fisiografia Al P
Page 89 and 90: 5.2.5. Grup BOR Fisiografia El borr
Page 93 and 94: Còrrecs al Pic Negre-calm Borrut (
Page 101 and 102: Arans (Ordino) Ransol (Canillo) Ari
Page 105: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 109 and 110: 5.2.8. Grup RAT Fisiografia En zool
Page 113 and 114: 5.2.9. Grup CANILLO, CANÒLICH Fisi
Page 117 and 118: 5.2.10. Grup ARCALÍS Fisiografia E
Page 121 and 122: 5.2.11. Grup BIXESSARRI, BEIXALÍS,
Page 133 and 134: Basers de la Font de Joans (St. Jul
Page 135 and 136: 5.2.12. Grup SEIG, XEIG, XIXERELLA
Page 141 and 142: 5.2.13. Grup GARGANTA, GARGANTILLAR
Page 145 and 146: Roc de la Garganta, la Garganta (En
Page 155 and 156: 5.2.15. Grup OS Fisiografia Al Prin
Page 157 and 158:
Page 159 and 160:
Gave i Glacera d’Ossoue (Vignemal
Page 161 and 162:
Page 163 and 164:
Page 165 and 166:
La Bartra, obac d’Andorra la Vell
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
La Nogreda (con de dejecció de la
Page 173 and 174:
Page 175 and 176:
Page 177 and 178:
Page 179 and 180:
Page 181 and 182:
7. CONCLUSIONS FINALS: És a dir...
Page 183 and 184:
Page 185 and 186:
Page 187 and 188:
Page 189 and 190:
Page 191 and 192:
Page 193 and 194:
Page 195 and 196:
Page 197 and 198:
Page 199 and 200:
Page 201 and 202:
Page 203 and 204:
Page 205 and 206:
Page 207 and 208:
Page 209 and 210:
Page 211 and 212:
Page 213 and 214:
Page 215 and 216:
Page 217 and 218:
Page 219 and 220:
Page 221 and 222:
Page 223 and 224:
Page 225 and 226:
Page 227 and 228:
Page 229 and 230:
Page 231 and 232:
Page 233 and 234:
Page 235 and 236:
235
Page 237 and 238:
237 Anàlisi fisiogràfica de topò
Page 239 and 240:
Page 241 and 242:
Page 243 and 244:
Page 245 and 246:
Page 247 and 248:
Page 249 and 250:
Page 251 and 252:
Page 253 and 254:
Page 255 and 256:
Page 257 and 258:
Page 259 and 260:
Page 261 and 262:
Page 263 and 264:
Page 265 and 266:
Page 267 and 268:
Page 269 and 270:
Page 271 and 272:
Page 273 and 274:
Page 275 and 276:
Page 277 and 278:
Page 279 and 280:
Page 281 and 282:
Page 283 and 284:
Page 285 and 286:
Page 287 and 288:
Page 289 and 290:
Page 291 and 292:
Page 293 and 294:
Page 295 and 296:
Page 297 and 298:
Page 299 and 300:
Page 301 and 302:
Page 303 and 304:
Page 305 and 306:
Page 307 and 308:
Page 309 and 310:
Page 311 and 312:
Page 313 and 314:
10. BIBLIOGRAFIA ABADAL, R. d’ (1
Page 315 and 316:
Page 317 and 318:
Page 319 and 320:
Page 321 and 322:
Page 323 and 324:
Page 325 and 326:
Page 327 and 328:
Page 329 and 330:
show all

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?