Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

More documents

Recommendations

Info

Canòlich amb l’espadat de la Gargallera al seu damunt. Canillo, al peu de la vall de Montaup i el Casamanya al capdamunt. El Canigó des de l’estany de Salses (Rosselló, Catalunya Nord) 116 El Cadí (Alt Urgell)
5.2.10. Grup ARCALÍS Fisiografia El pic d’Arcalís 1 és una magnífica muntanya de 2.776 metres, situada a l’extrem nord de la parròquia d’Ordino, en la qual hi ha una bonica paret d’uns set-cents metres de desnivell. El cim forma part d'una carena que va des del pic de l'Hortell fins al Cataperdís, i és travessada per la franja milonítica de la falla de Merenç. Justament el brancal sud d’aquesta debilitat estructural és la causant que el pic sobresurti imponent com una protuberància rocosa enmig d’aquesta carena. Aquest fet, conjuntament amb un forat en la seva roca, també ha propiciat que la muntanya hagi estat utilitzada ancestralment entre els pastors com a calendari i rellotge solar. Existeixen igualment al Pallars dos indrets denominats Arcalís 1 que fisiogràficament també presenten grans roques (prominències rocoses). Una és el poble d’Arcalís 1 que es situa damunt d’una antiga esllavissada de vessant que engloba grans masses rocoses, i l’altra és el pla i el riu d’Arcalís 3 que es localitza al peu del pic de Gerri a la Vallferrera. Just al sud del Principat d’Andorra i ja a l’Alt Urgell es troba el poble d’Arcavell 2 , aquest enclavament també es situa damunt d’un gran moviment de vessant amb presència d’importants masses rocoses incloses dins del lòbul esllavissat; així mateix, les cicatrius de l’esllavissada també configuren un escarpament que sobresurt en el relleu. Geogràficament el poble d’Arcavell 4 es situa sota del Bony del Quíxol (protuberància rocosa), del roc del Senyaló (o Sunyaló) que correspon amb l’escarpament lateral del gran moviment, així com altres grans ullals rocosos (com un existent al nord de les bordes d’Escàs, a tocar el Runer). Aquesta característica geogràfica, l’emplaçament sota aquestes grans protuberàncies rocoses, fa sospitar d’una possible relació amb el seu nom. D’altra banda, apuntem que hem observat altres topònims, com Arcalló 3 , situat just per sota del Roc dels Quatre Alcaldes (Alt Urgell), que sembla que també guarden relació amb noms indicatius de punts amb referents petris (termes). Fisiogràficament s’assenyala, doncs, la possibilitat que topònims de l’estil Arcalís, Arcavell, Arcalló participin d’una arrel distinta de la llatina ARCA (caixa o cofre) ja que més aviat coincideixen amb indrets amb importants ‘protuberàncies rocoses’. Lingüísitca romànica Amb el benentès que això no és romànic, sinó clarament preromà (i possiblement basc o en tot cas no indoeuropeu), sembla força interessant la hipòtesi d’un origen preromà (bascoide) per a un nom com Arcalís (la /l/ de l’actual Arcalís podria ser fruit d’una dissimilació a partir de la /r/ final de car/quer, a través doncs d’una forma pretèrita com Arkaritz > Arcarís > Arcalís. La terminació -vell (-velle) com Archavelle/Arcavell sembla que tal volta (però no és segur) no correspongui al llatí VETERUM, sinó que, com la resta del nom (i de la sèrie), pugui ser d’origen prellatí. Al capdavall seria el més coherent (son infreqüents, tot i que no impossibles, els noms “híbrids”). I és que en la toponímia d’aquesta àrea geogràfica VETERE ha donat lloc a formes amb la forma -VEDRA (Ternavedra ‘taberna vella’) o –VETRE (Castell-llebre: Castell Vetre, que prové del llatí CASTRO VETERE, ‘castell vell’, essent l’evolució del terme llatí fins a vedre
Page 1 and 2:
Ajut Lídia Armengol Vila 2013 Anà
Page 3 and 4:
Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22:
Page 23 and 24:
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
Page 37 and 38:
Page 39 and 40:
Page 41 and 42:
Page 43 and 44:
Page 45 and 46:
Page 47 and 48:
Page 49 and 50:
Page 51 and 52:
Page 53 and 54:
3. Sistema de cinc vocals, com en i
Page 55 and 56:
Page 57 and 58:
4.4.2.2. L’antic àmbit bascoide
Page 59 and 60:
Page 61 and 62:
Page 63 and 64:
L’Hortó L’Hortó L’Hortó, B
Page 65 and 66: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 73 and 74: Font: http://www.icc.cat/vissir3/ A
Page 79 and 80: 5.2.3. Grup ANYÓS Fisiografia Al P
Page 89 and 90: 5.2.5. Grup BOR Fisiografia El borr
Page 93 and 94: Còrrecs al Pic Negre-calm Borrut (
Page 101 and 102: Arans (Ordino) Ransol (Canillo) Ari
Page 107 and 108: Valira del Nord (St. Ant. de la Gre
Page 109 and 110: 5.2.8. Grup RAT Fisiografia En zool
Page 113 and 114: 5.2.9. Grup CANILLO, CANÒLICH Fisi
Page 115: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 121 and 122: 5.2.11. Grup BIXESSARRI, BEIXALÍS,
Page 133 and 134: Basers de la Font de Joans (St. Jul
Page 135 and 136: 5.2.12. Grup SEIG, XEIG, XIXERELLA
Page 141 and 142: 5.2.13. Grup GARGANTA, GARGANTILLAR
Page 145 and 146: Roc de la Garganta, la Garganta (En
Page 155 and 156: 5.2.15. Grup OS Fisiografia Al Prin
Page 159 and 160: Gave i Glacera d’Ossoue (Vignemal
Page 165 and 166: La Bartra, obac d’Andorra la Vell
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
La Nogreda (con de dejecció de la
Page 173 and 174:
Page 175 and 176:
Page 177 and 178:
Page 179 and 180:
Page 181 and 182:
7. CONCLUSIONS FINALS: És a dir...
Page 183 and 184:
Page 185 and 186:
Page 187 and 188:
Page 189 and 190:
Page 191 and 192:
Page 193 and 194:
Page 195 and 196:
Page 197 and 198:
Page 199 and 200:
Page 201 and 202:
Page 203 and 204:
Page 205 and 206:
Page 207 and 208:
Page 209 and 210:
Page 211 and 212:
Page 213 and 214:
Page 215 and 216:
Page 217 and 218:
Page 219 and 220:
Page 221 and 222:
Page 223 and 224:
Page 225 and 226:
Page 227 and 228:
Page 229 and 230:
Page 231 and 232:
Page 233 and 234:
Page 235 and 236:
235
Page 237 and 238:
237 Anàlisi fisiogràfica de topò
Page 239 and 240:
Page 241 and 242:
Page 243 and 244:
Page 245 and 246:
Page 247 and 248:
Page 249 and 250:
Page 251 and 252:
Page 253 and 254:
Page 255 and 256:
Page 257 and 258:
Page 259 and 260:
Page 261 and 262:
Page 263 and 264:
Page 265 and 266:
Page 267 and 268:
Page 269 and 270:
Page 271 and 272:
Page 273 and 274:
Page 275 and 276:
Page 277 and 278:
Page 279 and 280:
Page 281 and 282:
Page 283 and 284:
Page 285 and 286:
Page 287 and 288:
Page 289 and 290:
Page 291 and 292:
Page 293 and 294:
Page 295 and 296:
Page 297 and 298:
Page 299 and 300:
Page 301 and 302:
Page 303 and 304:
Page 305 and 306:
Page 307 and 308:
Page 309 and 310:
Page 311 and 312:
Page 313 and 314:
10. BIBLIOGRAFIA ABADAL, R. d’ (1
Page 315 and 316:
Page 317 and 318:
Page 319 and 320:
Page 321 and 322:
Page 323 and 324:
Page 325 and 326:
Page 327 and 328:
Page 329 and 330:
show all

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?