Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica al territori a través dels noms de lloc
Corrubí de l’Alt Berguedà-Ripollès”. COROMINES (OnCat) entrada CORRUBÍ: “etim
Corrubí < Querrubi < de CARIUM RŬBĚUM ‘roc rogenc’
73) Bosc i canal de la Corruga (Tarter).
74) Horts de la Corruga (Andorra la Vella).
75) Les Corruguelles (Erts).
76) Costes i Corrugues (Andorra la Vella).
COROMINES (Diccionari Etimològic Complementari de la Llengua Catalana, DECAT) a
l’entrada CÒRREC: “conca d’un torrent quan és estreta i pendent’, mot germà del
portuguès córrego ‘regueró’, ‘escorranc’, ‘tallat profund’, ‘call entre murs o marges
alts’, i el castellà dialectal (càntabro-lleonès) cuérrago ‘regueró’, provinents de
l’hispano-llatí CŎRRŬGUS ‘barranc per on llançaven rostos avall els detritus de les
mines, etc.’, mot d’origen preromà hispànic, però més aviat indoeuropeu que iberobasc,
potser indoeuropeu central (...). CORRŬGUs no pot ser derivat llatí RŪGA, puix
que, a diferència d’aquest , té Ŭ; i essent mot propi d’Hispània, ha de ser preromà.
Més enllà d’això no trobem suport ferm. I menys que res en basc –cosa que no és raó
suficient per negar l’ibèric i solament pot valer com un vague indici en aquest sentit. Hi
ha a la vall riojana d’Ezcaray dos noms de lloc, que potser donen peu a cercar més per
la banda del basc Chocorrego i Ticorrego (que d’altres anomenen Alticorrego)
majorment tenint en compte que tots dos són barrancs però separats entre si uns 4
km i als costats oposats del riu de la vall. Caldrà que un bascòleg i toponimista ho
estudiï, perquè no puc anar més enllà en la meva anàlisi, ni veure si s’ha de partir
davant del –go o separant Cho- i Ti-, com sembla. Se sol admetre que CORRUGUS té
relació amb ARRUGIA (> castellà arroyo, beranr arroulh), que justament Plini reporta
com un altre terme de mineria hispànica, amb el sentit de ‘galeria llarga de mina’, i
que judicant pels descendents romànics s’aplicava a un conducte d’aigües com ho és
CORRUGUS: ara bé s’ha dit que ARR- de ARRUGIA sigui un cas primerenc de llei
fonètica basca R- > arr-; però això és un postulat netament incert i també es pot
pensar en AR- sigui prefix (