Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica al territori a través dels noms de lloc
77) Creussans (pel vessant occità el sector és anomenat Caraussans). COROMINES (OnCat)
assenyala dintre de l’entrada CARANÇÀ:”(...) La vall de carançà consisteix en un
‘grandiós barranc de penya viva’, cosa que suggereix la possibilitat que es tracti d’un
derivat del mot preromà i precisament sorotàptic, KARANTO- (> català carant ‘canaleta
molt pendent i rocosa per on salta l’aigua. (...) Quant a aquest NL, notem que el pas de
–ançán (aussán) < -ANTIĀNIUM és normal en alguns parlars llenguadocians i ho és
efectivament en el de la regió de Caraussans (Alibert, Gra. Occit. II, 244). (...) Ara bé,
encara que la topografia de la vall de Carançà resulta molt seductora pel que fa a un
origen a base de KARANTO-, els homònims citats més amunt juntament amb les
mencions antigues d’aquests, i sobretot el NL Caraussans de l’Alt Arieja, ens obliguen a
partir més aviat del NP llatí CARANTIUS (Schulze, Zu lat. Eigenn., 20-21) d’on
CARANTIĀNU >*Carançan > Carançà, ètimon que deu remuntar al nom d’un senyor
important d’aquella vall conflentina. Això no obstant, com que es tracta efectivament
d’una zona de grans quers i carants, és ben versemblant que CARANTIĀNU i KARANTOes
varin influint mútuament, és a dir que l’arrelament d’aquell fos causat per la
topografia de la vall de Carançà”.
E
78) Engordany. Engordan (B1, 2, 949), Engordan (B1, 5, 1000), Engordany (B1, 9, 1040,
fals), Engordan (B3, 5, 1048), Engordan (B2, 3, 1115), Engordan (B1, 15, 1119-1137),
Egordan (B1, 16, 1119-1137), Engordan (A, 61, 1163), Gordan (A, 76, 1176), Engordan
(B1, 22, 1184), Engordany (B1, 28, 1233), Engordan (B2, 16, 1246), Engordan (B2, 17,
1246), Engordainn (B1, 29, 1258), Engordan (B1, 30, 1266), Engordayn (A, 142, s. XIII-
XIV), Engordayn (C, 5, 1316), Angordany (C, 34, 1342), Angordayn (C, 35, 1342),
Angordany (C, 39, 1346), Angordany (C, 43, 1353), Angordayn (C, 51, 1359), Angordayn
(C, 52, 1359), Engordany (C, 68, 1378), Angordayn (C, 69, 1378), Agourdanh (C, 82,
1383), Angordany(C, 83, 1383), Angordany (D, 15, 1410), Angordany (D, 40, 1434),
Angordany (D, 44, 1437), Engordayn (D, 46, 1440), Engordany (D, 48, 1440), Angordany
(D, 50, 1442), Angordany (D, 55, 1445), Angordany (D, 67, 1452), Angordany (D, 114,
1496), Angordany (D, 119, 1499). COROMINES (OnCat): “Sembla clar almenys que és
un NL, amb una aplicació llavors ben explicable, i fins que sigui un de tants noms
germànics com s’han petrificat en NLL de la meitat Nord de Catalunya: cas repetit a
Andorra en Ràmio i Tovira, en els urgellencs immediats Argolell, Arcavell, Aravell, i no
gaire més enllà Espaén, Boloriu, Carmeniu, Angelats, Gombrèn, Arderuy, etc. El precís
nom epònim deu ser de l’arrel fecundíssima INGUI- (45 noms en Först.), en una de les
seves amplificacions. De fet és molt abundant INGIL- (38 noms) i aquesta sovint es
confon amb ANGIL-, que n’ha donat 79. D’aquesta arrel vénen NPP tan copiosos i
divulgats com el fr. Enguerrand (-NAND) (32 casos en
Först.), i freqüent a Espanya (Ferdinand > Ferran, SISENAND > Senan); car fora ben
natural la dissimilació en –dand, tal com hi ha hagut tals canvis de terminació en
Ferran i Enguerrand. Un topònim INGUR-DANK, o fins INGU-DAN, és, doncs, una
hipòtesi amb bases abundants; i més justificada pel fet que els NPP gòtics, en el
thesaurus de Förstemann, estan recollits molts menys que els fràncics, alamànics, etc.
En rigor, però aquest etímon concret ja el tenim documentat, quasi exactament, en
212