Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
vessants; per exemple pel sector que drena les seves aigües ver la Noguera Ribagorçana hi trobem els
‘Llastres de Besiberri’ que corresponen a antigues superfícies d’erosió glacial per on s’escolen moltes
allaus de neu; tanmateix, el barranc de Besiberri també mostra moltes morfologies d’importants crescudes
torrencials i corrents d’arrossegalls laterals. D’altra banda, pel vessant oriental (conca de la Noguera de
Tor, Vall de Boí) la falda del Bessiberri presenta el topònim ‘Malavesina’ (Estanyet de Malavesina i
Barranc de Malavesina) i les ‘Llaveiades de Riumalo’. Les Llaveiades corresponen a vessants amb allaus,
el terme ‘malo’ de Riumalo o ‘mala’ de Malavesina indiquen ‘gran quantitat de pedres’, així el Riumalo
correspon al riu de pedres (és a dir, de corrents d’arrossegalls: els dipòsits dels quals són molt
espectaculars i es localitzen des de l’Estanyet de Malavesina fins als Planells de Riumalo). Per tant,
l’element -vesina fisiogràficament (geològicament) semblaria que podria fer més aviat referència a les
ensulsiades que es donen al llarg de tot aquets circ.
16 BIESCAS: poble aragonès de l’Alt Gàllego -Beschas, Bescasa, Bescas, Beskasa (907)-, geològicament
és recordat per l’aiguat que provinent del Barranco de Arás el juliol de l’any 1996 va afectar el càmping
Las Nieves.
17 BESCARAN: poble de l’Alt Urgell situat dins una vall força tancada que es caracteritza per presentar
en capçalera vessants amb fortes incisions torrencials i corrents d’arrossegalls –coincidint amb la Serra
d’Airosa, antigament d’Ortosa (veure grup Hortó i la seva correlació amb el basc lurte ‘esllavissada’).
Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat) va assenyalar: “Evidentment pre-romana i raonablement
bascoide. En concretar-la hi pot haver més dubte. Probablement de beso-ko aran ‘vall dels escarpats o
dels boscos i maleses’ (...)”. *Nosaltres assenyalem que tot i que en la vall hi pugui haver algun penyasegat,
principalment en el sector més baix i proper a la vall del Segre, en conjunt la vall no destaca tant
per aquesta característica; per contrapartida les inestabilitats del terreny en la seva capçalera (marcats per
topònims com Airosa/Ortosa, Borrut i, fins i tot, Caborreu) ens fan sospitar més aviat en una relació del
topònim amb aquests fenòmens.
18 BASCO: contrada situada per damunt d’Erill la Vall (Vall de Boí, Alta Ribagorça), conté les Bordes de
Basco, la collada de Basco i el barranc de Basco. En aquest sector, junt amb el contigu de l’Esvomegada,
es Lladrers, es Llacs, s’hi produeixen o s’hi han produït en el passat importants esllavissades i corrents
d’arrossegalls a conseqüència del desmantellament de dipòsits glacials en posició lateral respecte l’eix de
la vall. A Taüll ens van informar que a la Vall de Boí el terme ‘basco’ és sinònim d’esllavissada.
19 BASCULINA: paratge i barranc situat per damunt de Llesp (Alta Ribagorça) ja relacionat per
Coromines com ‘l’ensulsiada petita’. Les aigües d’aquest barranc van a parar a la Noguera de Tor (de la
Vall de Boí) formant un con de dejecció on també localitzem els topònims ‘Aigüeres’ i ‘l’Ordinol’
susceptibles d’indicar-nos justament el funcionament torrencial i amb corrents d’arrossegalls de la conca.
20 BASCUI: paratge muntanya amunt d’Eroles (Pallars Jussà) coincidint amb un vessant amb una gran
esllavissada i ensulsiades.
21 CAP DEL BASER: paratge de la parròquia d’Ordino per damunt de l’Any de la Part coincidint amb un
seguit de penya-segats. Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat): “Són nombrosos els topònims
catalans que poden explicar-se per una arrel BAS- o BAES-, continguda en els mots bascos baso ‘bosc’,
basa ‘selvàtic’, ‘desert’, baxa ‘precipici’ i testimoniada per l’antiga onomàstica ibèrica i aquitana (...)”.
22 BASERA MATEU: espadat rocós situat en la part de muntanya de la Borda Mateu, parròquia
d’Andorra la Vella. La verticalitat del sector és herència de l’erosió glacial sobre els substrat rocós de les
granodiorites d’Enclar. Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat): “Són nombrosos els topònims
catalans que poden explicar-se per una arrel BAS- o BAES-, continguda en els mots bascos baso ‘bosc’,
basa ‘selvàtic’, ‘desert’, baxa ‘precipici’ i testimoniada per l’antiga onomàstica ibèrica i aquitana (...)”.
23 BASERCA: 1) Pic de Baserca: cim situat entre la vall de Boí i la de la Noguera Ribagorçana (Alta
Ribagorça). El vessant que dóna cap a la Ribagorçana és un circ glacial molt escarpat; 2) Torrent de la
Basera: afluent del riu de Josa (Alt Urgell) situat per damunt de Tuixent; el seu curs passa pel peu del cim
de Roca de Santaló el qual presenta un seguit de ressalts rocosos.
130