Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
paraules es pot explicar perquè és un dialecte molt conservador; així mateix, que la nasal intervocàlica
es conservi en les llengües romanç seria s’esperar ja que, a més a més, en eusquera la pèrdua de la -nés
tardana. Amb tot, no hi ha seguretat que la forma antiga d’haitz sigui *ani(t)z- o *ane(t)z; i així
mateix, plantejar una eventual relació entre Anyós i *ani(t)z- o *ane(t)z. comportaria acceptar que la
nasalització del dilecte conservador roncalès s’hauria pogut estendre antigament també més cap a
orient. D’altra banda, per context fonètic sembla que ani difícilment evolucionaria a ñ en el cas
d’Añisclo.
Per tant, assenyalem que no es pot tancar aquesta porta. Així mateix, caldrà reflexionar amb calma i
analitzar fins a quin punt podria ser possible que per etimologia popular diverses arrels del basc com
anai ‘germà’, o ahuntz/ahintz ‘cabra’ fossin expressions d’un grup relacionat amb el d’*ani(t)z de
Mitxelena. D’altra banda, cal també tenir present que l’etimologia fa convergir elements de molt
divers origen que solen trobar acomodament semàntic amb el pas del temps. Així, es podria pensar
que el que en un principi sembla un grup potser siguin diversos morfològicament propers; però també
podria ser que tots ells s’hagin derivat d’un mateix tronc i hagin anat prenent significats divergents
segons el grup humà que els utilitzi: anai, aintz, etc. Així mateix, també és possible que des d’origens
diferents (arrels o llengües distintes) s’arribi a solucions similars.
En conclusió, sembla que hi ha encara avui en dia molta incertesa sobre algun tipus de possible relació
entre topònims com l’andorrà Anyós i altres veus o noms de lloc que es localitzen en el sector més
central i occidental del Pirineu (Anie, Anay, Nay, Añués, etc.); amb tot, el plantejament que ens posa
sobre la taula la fisiografia per alguns casos (llocs amb molta presència de roca, sovint coincidint amb
estretaments o congostos) caldrà tenir-lo present en un futur.
Conclusions
Fisiogràficament (geomorfològicament) assenyalem l’observació d’indrets, representats pel topònim
andorrà Anyós i altres fora d’Andorra com (A)nyús, (A)nyer, (A)nyòvols, etc., que presenten com a
element del relleu coincident l’existència de congostos i engorjats. Contrades, aquestes, d’accés
dificultós (complicades, hostils), estretes i normalment excavades i tallades en la penya o en les quals
la presència de la roca (substrat rocós) és molt notable.
Des del punt de vista lingüístic, sembla que hi ha encara avui en dia molta incertesa sobre algun tipus
de possible relació entre topònims com l’andorrà Anyós i altres veus o noms de lloc que es localitzen
en el sector més central i occidental del Pirineu (Anie, Anay, Nay, Añués, etc.). Així mateix, alguns
d’aquests noms de lloc disposen en algun cas d’altres explicacions (llatines o romàniques) a priori
prou satisfactòries. Amb tot, el plantejament que ens posa sobre la taula la fisiografia per alguns casos
(llocs amb molta presència de roca, sovint coincidint amb estretaments o congostos) caldrà tenir-lo
present en un futur.
Per tant, davant la disparitat de solucions pels noms de lloc tractats en aquest capítol, assenyalem que
actualment no estem en condions per utilizar aquest eventual grup com a possible traçador d’un
continum lingüístic bascoide entre Andorra i la zona central i occidental del Pirineu. Així mateix, hem
de tenir ben present que Anyós sembla participar del sufix aquità –os (-oz, ues…) que seria molt
interessant per la vinculació d’Andorra com a extrem oriental de l’ús d’aquest sufix.
1 ANYÓS: poble de la parròquia de la Massana -Enos (A, 76, 1176); Ainos (B2, 31, 1262); Anhos (A, 124,
1275); Anhos (C, 89, 1390); Anyos (D, 7, 1405); Anyos (D, 40, 1434); Anyos (D, 43, 1436); Ainos (D, 46,
1440); Anhos (D, 107, 1489)- situat just per damunt de l’estret de Sant Antoni de la Grella, per on
discorre la Valira del Nord. Aquest estret correspon a un antic engorjat subglacial que connectava la vall
de la Massana amb la cubeta d’Escaldes-Andorra la Vella. Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat)
assenyalà: “potser hi podem reconèixer l’adjectiu basc otz ‘fred’: ANGI-OTZ ‘devesa freda’”. *No
obstant, nosaltres assenyalem que, tot i estar en un vessant obac, el poble presenta una exposició amb sol
ja que es situa en un serrat en espatllera orientat a solei. Paisatgísticament crida l’atenció el seu
emplaçament, just per damunt de l’engorjat subglacial de Sant Antoni de la Grella; per tant,
82