Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

More documents

Recommendations

Info

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc Aquests grups, que contenen un o diversos topònims andorrans, han estat complementats, mitjançant una segona anàlisi fisiogràfica comparativa, amb altres topònims relativament propers a la zona d’estudi (a nivell de la serralada pirinenca i sectors propers) i posats a debat interdisciplinàriament dins de l’equip de treball. El resultat de tot plegat ha estat una descripció i anàlisi fisiogràfica per cada grup toponímic seguit d’unes anàlisis lingüístiques (romànica i basca) que tot seguit presentem. 64
Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc 5.2.1. Grup ANDORRA Fisiografia Els brolladors d’aigües termals en el nostre territori no són una excepcionalitat, però sí un lloc atractiu que des de molt antic han estat punt d’interès per al poblament. Al llarg de la història les fonts d’aigua calenta natural han atret gent de tots els temps i cultures. Se sospita que ja en època prehistòrica els humans van adonar-se dels beneficis de les aigües termals (terapèutiques, facilitadores de tasques domèstiques: rentat, neteja, etc). Els grecs foren els qui iniciaren a Europa el veritable culte a l’aigua termal, mentre que els romans van estendre el poder de la hidroteràpia per tot l’Imperi. Aquests últims, que tenien autèntica devoció pels banys com a higiene i per medicina, van construir molts establiments balnearis entorn de fonts medicinals (termes). Les termes eren edificis públics on la gent anava a prendre banys, i amb el temps van esdevenir una institució fonamental en la societat romana, ja que representaven un dels principals llocs de trobada, d’oci i de sociabilització. Els romans van fer dels banys un dels trets més estesos i definitoris de la seva civilització, segons demostren les innombrables restes termals que es troben arreu de l’antic Imperi Romà. Aquestes termes en moltes ocasions es construïren sobre antigues fonts calentes ja conegudes i venerades des de l’antiguitat; hem de suposar que probablement aquest tipus de nova construcció va propiciar l’aparició de nous topònims de l’estil AQUAE CALIDAE (Caldes, Escaldes), BALNEARIAS (Banys, Banyeres), etc., desplaçant o deixant en segon terme els antics topònims que les designaven. L’herència dels noms de lloc d’origen llatino-romànic indicatius d’aquests indrets són bastant evidents sobre el territori; així mateix, paisatgísticament també hem observat un possible paral·lelisme d’algun d’aquets paratges amb la presència de topònims de sonoritat preromana. Per exemple, el topònim Andorra designa tot el Pricipat –valls pirinenques amb entitat pròpia que constitueixen un microestat europeu-; així mateix, pels andorrans Andorra 1 designa en concret l’indret on es situa la capital (Andorra la Vella). Paisatgísticament Andorra la Vella es caracteritza perquè es circumscriu en una cubeta de sobreexcavació glacial amb un fons de vall relativament pla i envoltat per muntanyes que superen els dos mil metres. Unes característiques, tanmateix, que es retroben en moltes altes valls pirinenes veïnes i que, per tant, no representen pas un tret excepcional. Andorra – Andorra la Vella- fisiogràficament sí que presenta, en canvi, una peculiaritat remarcable, un tret que no és tan habitual trobar en altres indrets, és la la presència de termalisme –situat en particular a Escaldes-. Fora d’Andorra, tanmateix, localitzem indrets també amb termalisme que presenten topònims com Dorres 2 amb els Banys Romans i on també hi ha Les Escaldes, Dòrria 3 on localitzem la Font Calenta o Durro 4 on quan vàrem preguntar als avis del poble ens varen confirmar que antigament hi havia una (o dues) fonts ‘calentonetes’ on les dones anaven a fer la bugada. D’altra banda, paisatgísticament també hem observat que indrets amb presència de surgències singulars (o rius) també reben noms de l’estil Dorve 5 o Norra 6 . Així doncs, en base a la fisiografia s’apunta que topònims com Andorra, Dorres, Dòrria, Durro, etc. semblarien respondre a una antiga forma per denominar fonts o punts d’aigua importants (termals, cabalosos, etc.). 65
Page 1 and 2:
Ajut Lídia Armengol Vila 2013 Anà
Page 3 and 4:
Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
Page 13 and 14: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 53 and 54: 3. Sistema de cinc vocals, com en i
Page 57 and 58: 4.4.2.2. L’antic àmbit bascoide
Page 63: L’Hortó L’Hortó L’Hortó, B
Page 73 and 74: Font: http://www.icc.cat/vissir3/ A
Page 79 and 80: 5.2.3. Grup ANYÓS Fisiografia Al P
Page 89 and 90: 5.2.5. Grup BOR Fisiografia El borr
Page 93 and 94: Còrrecs al Pic Negre-calm Borrut (
Page 101 and 102: Arans (Ordino) Ransol (Canillo) Ari
Page 107 and 108: Valira del Nord (St. Ant. de la Gre
Page 109 and 110: 5.2.8. Grup RAT Fisiografia En zool
Page 113 and 114: 5.2.9. Grup CANILLO, CANÒLICH Fisi
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
5.2.10. Grup ARCALÍS Fisiografia E
Page 119 and 120:
Page 121 and 122:
5.2.11. Grup BIXESSARRI, BEIXALÍS,
Page 123 and 124:
Page 125 and 126:
Page 127 and 128:
Page 129 and 130:
Page 131 and 132:
Page 133 and 134:
Basers de la Font de Joans (St. Jul
Page 135 and 136:
5.2.12. Grup SEIG, XEIG, XIXERELLA
Page 137 and 138:
Page 139 and 140:
Page 141 and 142:
5.2.13. Grup GARGANTA, GARGANTILLAR
Page 143 and 144:
Page 145 and 146:
Roc de la Garganta, la Garganta (En
Page 147 and 148:
Page 149 and 150:
Page 151 and 152:
Page 153 and 154:
Page 155 and 156:
5.2.15. Grup OS Fisiografia Al Prin
Page 157 and 158:
Page 159 and 160:
Gave i Glacera d’Ossoue (Vignemal
Page 161 and 162:
Page 163 and 164:
Page 165 and 166:
La Bartra, obac d’Andorra la Vell
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
La Nogreda (con de dejecció de la
Page 173 and 174:
Page 175 and 176:
Page 177 and 178:
Page 179 and 180:
Page 181 and 182:
7. CONCLUSIONS FINALS: És a dir...
Page 183 and 184:
Page 185 and 186:
Page 187 and 188:
Page 189 and 190:
Page 191 and 192:
Page 193 and 194:
Page 195 and 196:
Page 197 and 198:
Page 199 and 200:
Page 201 and 202:
Page 203 and 204:
Page 205 and 206:
Page 207 and 208:
Page 209 and 210:
Page 211 and 212:
Page 213 and 214:
Page 215 and 216:
Page 217 and 218:
Page 219 and 220:
Page 221 and 222:
Page 223 and 224:
Page 225 and 226:
Page 227 and 228:
Page 229 and 230:
Page 231 and 232:
Page 233 and 234:
Page 235 and 236:
235
Page 237 and 238:
237 Anàlisi fisiogràfica de topò
Page 239 and 240:
Page 241 and 242:
Page 243 and 244:
Page 245 and 246:
Page 247 and 248:
Page 249 and 250:
Page 251 and 252:
Page 253 and 254:
Page 255 and 256:
Page 257 and 258:
Page 259 and 260:
Page 261 and 262:
Page 263 and 264:
Page 265 and 266:
Page 267 and 268:
Page 269 and 270:
Page 271 and 272:
Page 273 and 274:
Page 275 and 276:
Page 277 and 278:
Page 279 and 280:
Page 281 and 282:
Page 283 and 284:
Page 285 and 286:
Page 287 and 288:
Page 289 and 290:
Page 291 and 292:
Page 293 and 294:
Page 295 and 296:
Page 297 and 298:
Page 299 and 300:
Page 301 and 302:
Page 303 and 304:
Page 305 and 306:
Page 307 and 308:
Page 309 and 310:
Page 311 and 312:
Page 313 and 314:
10. BIBLIOGRAFIA ABADAL, R. d’ (1
Page 315 and 316:
Page 317 and 318:
Page 319 and 320:
Page 321 and 322:
Page 323 and 324:
Page 325 and 326:
Page 327 and 328:
Page 329 and 330:
show all

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?