Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
Des d’un punt de vista lingüístic basc actualment res no es pot aportar sobre l’origen de l’hidrònim
Noguera (i la seva eventual sèrie que sembla observar-se a través de la fisiografia) perquè no existeix
cap veu semblant en basc amb un valor semàntic similar. Potser es podria suggerir una certa relació
amb veus com uher, uhar... ‘aigua tèrbola’, i altres de significat hidronímic amb ug-, però totes elles
són compostos relativament recents a partir del basc ur. Per tant, els compostos actuals bascos amb
ug- no permeten aproximar-se a l’antic topònim Noguera. Tanmateix, Noguera i altres hidrònims
antics d’Andorra (com Enugall) no poden ser explicats com una formació *EN + UG + sufix, entre
altres raons, per no ser UG una arrel hidronímica eusquèrica antiga. Des del punt de vista de la
lingüística catalana tampoc quedaria justificat com apareix la /n/ inicial del presumpte grup Nug-
/Nog- si estigués relacionat amb 'uhar' (o 'ugar').
D’altra banda, tal vegada tampoc no s’hauria de descartar la possibilitat que s’haguessin pogut donar
evolucions paral·leles amb resultats similars a banda i banda del Pirineu si es pren en consideració
l’existència d’un eventual grup hidronínim. Amb tot, actualment sembla que no estem en disposició
d’efectuar una eventual relació directa entre els topònims orientals i les actuals veus basques.
1 NOGUERA. (1) Noguera Pallaresa: riu pirinenc que neix al Pla de Beret (Vall d’Aran) i dóna les seves
aigües al Segre al Congost de Camarasa (la Noguera). (2) Noguera Ribagorçana: riu pirinenc que neix a
prop de la boca sud del Túnel de Viella (Vall de Barravés, Vall d’Aran) i dóna les seves aigües al Segre
entre Corbins i Vilanova de la Barca (los Dos Rius, el Segrià). (3) Noguera de Tor: riu pirinenc que neix a
la vall de Tor (Pallars Sobirà) i que dóna les seves aigües a la Noguera de Vallferrera a prop d’Alins
(Pallars Sobirà). (4) Noguera de Tor: riu pirinenc que neix a la vall de Boí (Alta Ribagorça) i que dóna les
seves aigües a la Noguera de Ribagorçana a prop del Pont de Suert (Alta Ribagorça). (5) Noguera de
Vallferrera: riu pirinenc que neix a la vall de Ferrera (Pallars Sobirà) i que dóna les seves aigües a la
Noguera de Cardós a prop de Tírvia (Pallars Sobirà). (6) Noguera de Lladorre: nom que rep en capçalera
la Noguera de Cardós (que neix aigües amunt de Tavascan, Pallars Sobirà). De Lladorre fins a Llavorsí
(on dóna les seves aigües a la Noguera Pallaresa) s’anomena Noguera de Cardós. (7) Noguera de Cardós:
riu pirinenc que neix aigües amunt de Tavascan (Pallars Sobirà), on rep el nom de Noguera de Lladorre,
dóna les seves aigües a la Noguera Pallaresa a Llavorsí (Pallars Sobirà). Antecedents ETIM.
COROMINES (OnCat) ja va assenyalar que “la idea que uns rius importants vagin prendre nom de
l’arbre ‘noguera’ ja de per si és xocant (encara que AlcM no gosi rebutjar-la del tot); i arribarem a trobarla
absurda, si de més a més tenim en compte: a) que llur nom es troba documentat en massa des del S. IX,
i fins el VIII; b) que el nom d’aquest arbre, en forma anàloga, no és llatí –que llavors l’arbre es deia
NUX- ni gaire estès en la Romània, on regnen derivacions d’aquestes (it. ‘noce’, cast. ‘nogal’, fr. ‘noyer’,
etc.); i adjuc en català és ‘noguer’ la forma antiga, i localment la més estesa, de molt, fora de part del
català oriental”. A Coromines li va semblar més ferma la idea de relacionar l’etimologia d’aquests rius
(les Nogueres) amb el transport de la fusta amb rais, així va proposar-ne una etimologia AMNIS
NAUICARIA (riu navegat), concret des d’antic NAUCARIA on la AU passa a ‘o’ (nocaria). *Nosaltres
en base a la fisiografia comparativa hem constatat que aquest nom és clarament un hidrònim (riu o torrent
de muntanya) essent aquest el tret comú (ser un riu o torrent), més que no pas el fet de ser navegable, ja
que hi ha alguna Noguera (riu) que no ho és pas.
2 CASTELLAR DE N’HUG: poble del Berguedà –den Huc s. XIV- on hi ha les Fonts del Llobregat que
representen la surgència principal de l’aqüífer de les calcàries devonianes de la capçalera del Llobregat,
un aflorament calcari disposat en direcció est-oest, que constitueix els relleus de les serres del Moixeró, la
Tossa d’Alp i Puigllançada. Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat) no diu res de n’Hug (només de
Castellar); d’altra banda, MORAN et al., (2002) diu que potser és d’origen antroponímic. *D’altra banda,
nosaltres des d’un punt de vista fisiogràfic assenyalem la possibilitat que el topònim pugui fer referència a
les fonts del Llobregat; no havent-se de descartar, per tant, que es tracti d’un hidrònim.
3 OGASSA: poble i riera del Ripollès -Aguacia 1024, Aguaça 1044, Aguacia 1044, Aquacia1073, Aguaça
1’92, Aguaça 1092, Aquacia1109, Aguaça 1148, Aguaça 1166, Agasa 1168, Aguaza s. XII, Aguacia
1322, Aguassa 1336, Aguassa 1359-. El poble és famós per les antigues mines de carbó, fisiogràficament
també destaca per la presència de nombroses fonts com: la Font Grossa (important surgència càrstica),
Font de la Dou, Font de Mitjavila, Font del Joncar, Font de Colldejou, Font del Freixe, etc. Antecedents
ETIM. COROMINES a l’OnCat, molt escèptic, n’indica una etimologia llatina *AQUACEDA (derivada
168