Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
D’altra banda, segons RIERA (1992) una bartra també és una “barrera formada de barres horitzontals
unides per barrerons verticals, que serveix per tancar la cleda o espai destinat al pasturatge del bestiar
(Camprodon, Olot, Lledó, Llanars)”. A Andorra el terme encara viu per designar la barrera per tancar
una pleta és un andà; així mateix, PANTEBRE (1997) assenyala que un barrer és un andà que
serveix de porta a la pleta.
Així doncs, des d’una òptica paisatgística s’indica que sembla detectar-se una relació entre noms de
lloc indicatius de paratges amb bosc i sotabosc espès (dens, de mal passar a causa de la malesa) i llocs
amb passos angostos, que tant poden ser naturals o forçats per l’home, ja que en el fons tots aquests
noms porten implícit un sentit de ‘pas estret’. Així mateix, fisiogràficament s’assenyala la necessitat
d’analitzar si aquests noms podrien estar en consonància amb altres topònims coincidents amb ‘passos
estrets’ orogràfics, com per exemple el que configura la vall del riu Segre al seu pas per Bar o el del
riu Angost aigües amunt d’Estavar.
Lingüísticament, des del put de vista de l’eusquera poca cosa es pot aportar a la relació als topònims
amb *bard-/bart-, ja que el seu ús sembla un préstec pres de llengües veïnes (fitònim probablement
d’origen cèltic). D’altra banda, és acceptat de forma general que els topònims de la família de barra
(barrera) tenen una arrel no romànica, ni llatina pròpiament, sinó preromana. Amb tot, els etimòlegs
no acaben de dilucidar a quin estrat o quina cultura del vastíssim món preromà escauria d’adscriure-la,
essent el més probable que procedeixi d’un substrat cèltic -gàl·lic- si no d’un fons indoeuropeu
anterior. En tot cas no és ibèric ni basc. De fet, barrera no seria una veu pròpiament basca, sinó
romanç, composta amb el sufic –era, i, per tant, en cap cas els topònims barrera poden ser considerats
noms de lloc d’origen basc.
D’altra banda, en eusquera sí que hi ha una arrel barr- present en una sèrie de veus com barren ‘part
inferior’, ‘part interior’, barru ‘dintre’, barruti ‘terreny delimitat’. Barren és omnipresent en la
toponímia basca històrica i actual i designa la parte baixa d’un terme. Els topònims Bar i Estavar
sembla que es podrien relacionar amb aquesta arrel (tal com va fer Coromines); ambtot, el significat
d’aquesta arrel és massa vague per arribar a cap conclusió decisiva, i, aquests només són dos topònims
molt orientals susceptibles de ser explicats per aquesta arrel, un nombre insuficient que debilita la
solidesa de l’explicació. Tampoc s’hauria de perdre de vista la veu ibar, que segons Lakarra
provindria de *hur-bar, ja que en els dos topònims es defineix la seva realitat fisiogràfica com “estret
de la vall fluvial del riu Segre” (Bar) i “sortida de la vall de riu Angost” (Estavar). Ambtot, i tal com
ja s’ha indicat, la relació que es podria establir entre aquesta veu basca i els topònims orientals és
massa superficial i carent de precisió.
Per tant, doncs, els termes d’arrel preromana Barta, Bartra, Bartreta, barsigal, bardissa, esbarzer,
abarset, gavarnera/gavarrera, etc. semblen adscriure’s dins del ram fitonímic amb una arrel
probablement indoeuropea i sense paral·lels amb el basc històric. Per contrapartida, lingüísticament
sembla que convé separar aquests noms d’altres que participen de la família de barra (barrera) -que
tenen una arrel no romànica- i de tercers que podrien prendre part de l’arrel basca barr- (barren ‘part
inferior’ ‘part interior’, barru ‘dintre’, barruti ‘terreny delimitat’, etc.) i que potser estarien
representats per topònims com Bar i Estavar (si és que no ho són d’altres com ibar: *hur-bar).
1
BOSC DE LA BARTA: massa forestal situada aigües amunt de Tor (Vallferrera, Pallars Sobirà)
2 LA BARTRA: 1) La Bartra (també la Barta): la partida situada sota el serrat de l’estany d’Engolasters,
coincidint amb el peu de vessant existent per damunt de la Carretera General 2 que discorre per aquest
sector rep el nom de l’Avinguda de la Bartra (parròquia d’Encamp); així mateix, un dels edificis més
antics que hi ha en aquesta avinguda té el nom de la Barta. El vessant es caracteritza per estar format per
un bosc espès bastant infranquejable de pi roig amb abarsets i altres espècies com a sotabosc; 2) La Bartra
(també la Barta): partida situada enfront del poble d’Erts (parròquia de la Massana), coincideix amb uns
camps i una massa boscosa espessa; 3) La Bartra: partida que es localitza sota el coll de Jou d’Engordany,
però ja dins la parròquia d’Encamp, aquest sector es caracteritza ser un dels trams amb bosc i sotabosc
més espessos de la Solana dels prats de la Ribera entre Escaldes i Encamp; 4) Bosc de la Bartra: partida
situada a l’obac d’Andorra la Vella, coincidint amb un sector amb un bosc molt espès de bedolls i pi roig;
5) La Bartra del Ganxo: partida situada al vessant oposat de la basera de la borda de l’Arena, a la vall
d’Os, coincidint amb un sector molt emboscat; 6) La Bartra: partida situada a l’obac d’Andorra la Vella,
coincidint amb un sector amb una massa boscosa emplaçada entre el Fener i les boïgues del Roc de
162