Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
Valira (o Gran Valira), resultat de la confluència dels dos rius anteriors, a Escaldes-
Engordany, que desemboca al Segre a la Seu d’Urgell.
El català (veure mapa adjunt), variant dialectal nord-occidental, és la llengua oficial
d’Andorra, que a la vegada representa una de les formes d’afirmar la personalitat
d’aquest petit territori. Tots els documents, actes, lleis, reglaments, etc. són redactats en
aquesta llengua i això és gràcies a que, de totes les valls pirinenques, és l’única que
preserva l’organització jurídica tradicional perquè s’ha mantingut independent de
dominació d’altres països.
Occità
Basc
PRINCIPAT
D’ANDORRA
Aragonès
Castellà
Català
4.2. Context geològic-geomorfològic
4.2.1. Marc geològic
Els topònims no només són fòssils lingüístics, per intentar copsar la interpretació que
els nostres avantpassats van realitzar del paisatge que els envoltava i les consegüents
designacions que van utilitzar per anomenar tots els racons del nostre territori és molt
important tenir ben present les característiques del terreny (litologies, cromatismes,
cavitats), les formacions i dipòsits d’interès miner que hi ha (venes de ferro, riolita,
sílex, òxids per tints o pintures), també la morfologia del relleu (valls, crestes, colls,
congostos) o fenòmens que s’hi donen (esllavissades, allaus, surgències,
desbordaments). Tots aquests trets formen part de la geologia i la geomorfologia; per
aquest motiu en aquest treball hem cregut imprescindible desenvolupar un capítol
especial contextualitzant-hi el nostre àmbit d’estudi.
Geològicament, el Principat d’Andorra es troba inclòs en la Zona Axial pirinenca,
representada per l’aflorament de materials paleozoics precarbonífers que van estar
21