Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

More documents

Recommendations

Info

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc Besolí amb les Allaus i Laverdú (Ordino) Esllavissada de Beixalís (Encamp) Bixessarri amb el gran moviment de Canòlich-Bixessarri al capdamunt (St. Julià de Lòria) L’Esvomegada de Basco (vall de Boí) 134 Gran moviment de les Feixes de Besolí (la Massana)
5.2.12. Grup SEIG, XEIG, XIXERELLA Fisiografia A Andorra hi ha diversos paratges anomenats Seig 1 (el Seig, Canal del Seig, Riu del Seig) que fisiogràficament es localitzen en indrets amb presència de còdols i blocs arrodonits (normalment de litologia granodiorítica; és a dir, cromatisme clar) que coincideixen amb tills glacials, però també amb cons de dejecció de torrents i terrasses fluvials. Geològicament, s’observa un clar paral·lelisme entre aquests noms de lloc i els topònims Seix 2 (Lo Seix a Tremp, Los Seixos a Castell de Mur, Seixos a Talarn, Seixet a la Conca de Dalt, Seixol a Tremp, etc.) estudiats per COROMINES (ETC i OnCat) perquè corresponen principalment amb antigues terrasses fluvials (tant quaternàries com terciàries), nivells o moles conglomeràtiques i, fins i tot, terrenys margosos poc fèrtils; tots ells, això sí, amb aspecte grisenc, ja sigui per la vegetació o per la mateixa litologia. Així mateix, aquests topònims; també foren relacionats pel mateix Coromines, justament per semblança fisiogràfica (característiques geològiques, però principalment pel cromatisme) amb els noms de lloc Sas/Saso 3 (El Sas d’Alguaire, Saso Verde a Sariñena, Lo Sas i Lo Sassiero a Cornudella de Valira, Lo Sassalt a prop d’Almenar, etc.; sèrie que sembla que podria completar-se amb el topònim alt urgellenc Sassovell 4 , situat entre Sant Joan Fumat i Ars). D’altra banda, a Andorra també hem localitzat un seguit d’altres topònims, fonèticament un pèl similars a Seig 1 , però recollits com a Xeig 5 (Collada del Xeig, Roc del Xeig) o amb alguna variant (Xixerella). Fisiogràficament aquesta segona sèrie de noms de lloc destaca perquè es localitzen designant contrades amb ressalts rocosos calcaris de cromatisme ocre-blanquinós. Mitjançant una comparació fisiogràfica superficial (a primer cop d’ull) pot donar la sensació que els indrets anomenats Seig 1 i Xeig 5 no tenen cap retirada; no obstant, si s’efectua un estudi més minuciós sí es detecten característiques comunes. D’entrada, el primer tret que comparteixen els paratges designats per aquests topònims és la presència de material petri, ja sigui en forma de còdols arrodonits (quan correspon a una terrassa fluvial, un till, un conglomerat o nivell amb presència de còdols, en el cas de Seig 1 /Seix 2 o Sas 3 ), ja sigui perquè són directament masses rocoses (penyes rocalloses, en el cas de Xeig 5 o Xixerella 5 ). Hi ha, així mateix, una altra característica fisiogràfica més de fons que uneix aquestes dues sèries, és el cromatisme (blanc, grisós, ocre, pàl·lid o clar) del material litològic (normalment calcàries, granodiorites o quars). Per tant, des del punt de vista fisiogràfic es posa sobre la taula la hipòtesi que tots aquest topònims puguin provenir d’una arrel comuna indicativa d’un cromatisme blanc-grisós-ocre o clar-pàl·lid. Lingüística romànica COROMINES (ETC i OnCat) va esmerçar força temps en analitzar els topònims seix que relacionà per semblança fisiogràfica amb els topònims sas ‘planell allargat, a manera de terrassa no àrida ni fèrtil, sovint amb conreus magres o coberta de matoll, i de color grisenc. El sas pot ser de terra lleugera, sola, o mixta amb còdols i roca, però gens penyalós; pot ser una terrassa o un serradet de poca altura, però mai un cim o un altiplà rocós; podrà ser un ermàs, encara que rarament és ben àrid: generalment cobert de mates i tot sovint dedicat al conreu de cereals o de vinya. Coromines va arribar a la conclusió que els topònims aragonesos i catalans sas no podien provenir directament del llatí SAXUM ‘roca’, perquè el grup llatí AX només pot donar en català EIX, però no SAS (admetent, no obstant, que fonèticament seria possible un SEIX derivat del llatí SAXUM); d’aquesta manera va deduir per a sas una arrel preromana *SASSO *SASSU- ‘gris’ (i aquesta a la vegada indoeuropea SAS(I)O- ‘color del cereal’), però no va admetre que els seix catalans poguessin provenir del llatí SAXUM ja que per ell pesava més el reconeixement sobre el terreny que n’havia efectuat i les coincidències fisiogràfiques que hi observà amb els sas. Coromines va reconèixer que hi ha almenys altres seix (en concret els gallecs) que es poden atribuir directament al llatí SAXUM, igual que va fer, per exemple, amb els topònims Xixona o Saix (Alacant, País Valencià). 135
Page 1 and 2:
Ajut Lídia Armengol Vila 2013 Anà
Page 3 and 4:
Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22:
Page 23 and 24:
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
Page 37 and 38:
Page 39 and 40:
Page 41 and 42:
Page 43 and 44:
Page 45 and 46:
Page 47 and 48:
Page 49 and 50:
Page 51 and 52:
Page 53 and 54:
3. Sistema de cinc vocals, com en i
Page 55 and 56:
Page 57 and 58:
4.4.2.2. L’antic àmbit bascoide
Page 59 and 60:
Page 61 and 62:
Page 63 and 64:
L’Hortó L’Hortó L’Hortó, B
Page 65 and 66:
Page 67 and 68:
Page 69 and 70:
Page 71 and 72:
Page 73 and 74:
Font: http://www.icc.cat/vissir3/ A
Page 75 and 76:
Page 77 and 78:
Page 79 and 80:
5.2.3. Grup ANYÓS Fisiografia Al P
Page 81 and 82:
Page 83 and 84: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 89 and 90: 5.2.5. Grup BOR Fisiografia El borr
Page 93 and 94: Còrrecs al Pic Negre-calm Borrut (
Page 101 and 102: Arans (Ordino) Ransol (Canillo) Ari
Page 107 and 108: Valira del Nord (St. Ant. de la Gre
Page 109 and 110: 5.2.8. Grup RAT Fisiografia En zool
Page 113 and 114: 5.2.9. Grup CANILLO, CANÒLICH Fisi
Page 117 and 118: 5.2.10. Grup ARCALÍS Fisiografia E
Page 121 and 122: 5.2.11. Grup BIXESSARRI, BEIXALÍS,
Page 133: Basers de la Font de Joans (St. Jul
Page 141 and 142: 5.2.13. Grup GARGANTA, GARGANTILLAR
Page 145 and 146: Roc de la Garganta, la Garganta (En
Page 155 and 156: 5.2.15. Grup OS Fisiografia Al Prin
Page 159 and 160: Gave i Glacera d’Ossoue (Vignemal
Page 165 and 166: La Bartra, obac d’Andorra la Vell
Page 171 and 172: La Nogreda (con de dejecció de la
Page 181 and 182: 7. CONCLUSIONS FINALS: És a dir...
Page 185 and 186:
Page 187 and 188:
Page 189 and 190:
Page 191 and 192:
Page 193 and 194:
Page 195 and 196:
Page 197 and 198:
Page 199 and 200:
Page 201 and 202:
Page 203 and 204:
Page 205 and 206:
Page 207 and 208:
Page 209 and 210:
Page 211 and 212:
Page 213 and 214:
Page 215 and 216:
Page 217 and 218:
Page 219 and 220:
Page 221 and 222:
Page 223 and 224:
Page 225 and 226:
Page 227 and 228:
Page 229 and 230:
Page 231 and 232:
Page 233 and 234:
Page 235 and 236:
235
Page 237 and 238:
237 Anàlisi fisiogràfica de topò
Page 239 and 240:
Page 241 and 242:
Page 243 and 244:
Page 245 and 246:
Page 247 and 248:
Page 249 and 250:
Page 251 and 252:
Page 253 and 254:
Page 255 and 256:
Page 257 and 258:
Page 259 and 260:
Page 261 and 262:
Page 263 and 264:
Page 265 and 266:
Page 267 and 268:
Page 269 and 270:
Page 271 and 272:
Page 273 and 274:
Page 275 and 276:
Page 277 and 278:
Page 279 and 280:
Page 281 and 282:
Page 283 and 284:
Page 285 and 286:
Page 287 and 288:
Page 289 and 290:
Page 291 and 292:
Page 293 and 294:
Page 295 and 296:
Page 297 and 298:
Page 299 and 300:
Page 301 and 302:
Page 303 and 304:
Page 305 and 306:
Page 307 and 308:
Page 309 and 310:
Page 311 and 312:
Page 313 and 314:
10. BIBLIOGRAFIA ABADAL, R. d’ (1
Page 315 and 316:
Page 317 and 318:
Page 319 and 320:
Page 321 and 322:
Page 323 and 324:
Page 325 and 326:
Page 327 and 328:
Page 329 and 330:
show all

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?