Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
típic d’ermassos, més que cap, o de matissar; ‘la Sardera’, en les terres eixarreïdes (terres de Llitera). (...)
Tot allò és ‘Sardero’ no hi ha pous (...) Si el sufix –ITA és cèltic i en general indoeuropeu no ho és menys
clarament la terminació amplificadora –IO que veiem afegida a SASSO- en el mot ‘seix’, rigorosament
sinònim de ‘sas”.
4 SASSOVELL: paratge entre Sant Joan Fumat i Ars (les Valls de Valira, Alt Urgell) que es situa just a la
part baixa d’un serrat ubicat sota la penya grisa-ocre i litologia calcària dels ‘Rocs d’Ars’. *Nosaltres,
assenyalem que la terminació -vell (-velle) sembla no respondre al llatí VETEREM, ja que en la
toponímia d’aquest àrea geogràfica aquest ha donat lloc a formes -VEDRA (Ternavedra ‘taberna vella’) o
–VETRE (Castell-llebre: Castell Vetre, que prové del llatí CASTRO VETERE, ‘castell vell’) essent;
l’evolució del terme llatí fins a vedre (< vetre< VETERE). La localització del paratge Sassovelll (sota les
els basers dels Rocs d'Ars) fa pensar que la terminació –vell pugui ser indicativa d’aquesta posició (potser
inicialment –be / -ve, però que per contaminació dels noms de terminació preponderant en aquest àmbit
geogràfic –com Urgell, Argolell, Ministrells o altres com Anserall, Cassovall, etc.-hauria generat la ll).
Per tant, fisiogràficament apuntem que tal vegada en origen –vell podria haver volgut designar ‘sota de’ i
podria ser el resultat d’una reducció en llengua romanç (català) d’un adverbi preromà, potser similar al
basc behere (behe, be o pe). Aquesta hipòtesi pren cos en aquesta àrea geogràfica (Alt Urgell-Andorra)
perquè es detecten altres topònims amb aquesta terminació (-vell) que fisiogràficament semblen designar
‘sota de’ (Aravell, Ansovell, Arcavell, etc.).
5 XEIG: 1) Collada del Xeig: paratge de difícil accés situat per damunt d’Arinsal (parròquia de la
Massana), es caracteritza per ser un petit pas tallat en la roca calcària (de cromatisme gris-ocre) del Roc
del Cresp. 2) Roc del Xeig: correspon a un ressalt rocós calcari existent en la part alta del Vedat del Xeig
situat per damunt de Xixerella, parròquia de la Massana. 3) Xixerella: llogarret de la parròquia de la
Massana situat entre Pal i Erts i, per tant, enclavat enmig d’una vall litològicament constituïda per grans
masses rocoses de calcàries de cromatisme gris-ocre, on destaca el Roc del Xeig.
Xulio Concepción Suárez i Elisa Villa Otero (com. pers): “en el caso de Xexa (Asturias), la coloración es
grisácea muy uniforme, pero está muy recubierta de un tipo de líquenes muy propios de toda aquella
zona, de modo que no podría precisarte del todo ese tono más ocre. Xexa es un monte de Aller sobre los
1700 m. Es un cantizal saliente muy vistoso sobre los puertos de verano que descienden al valle de San
Isidro; es una zona de piedra suelta de bastante tamaño (morrillos, que se dice aquí), como dispersos por
todo el alto, de forma que se camina con dificultad, por tener que sortearlos o pasar por encima con
cuidado; se diría que es muy castigada por los rayos. Son de caliza (cuarzitas: correcció d’Elisa
Villa:geòloga), pero yo no llego a más en mis saberes en este punto: pero ocres del todo no me parecen.
Yo diría que son colores grisáceos intensos, sin más; tampoco es la caliza azulada, fina, brillante, de
vetas blancas alternas... Es caliza (cuarzita) asturiana típica, pero más bien áspera, y disfrazada con esa
capa continuada de líquenes o tipo hongos, que la hace muy uniforma y vistosa”.
139