Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
Lingüística romànica
Per bé que (tret de la possible col·lisió puntual amb els derivats legítims d’AREA o d’ARA, llatins) és
obvi que som davant d’un cas no romànic. Són correctes sobretot els primers paràgrafs: bo i distingint
(i acceptant) que de ben segur que hi ha noms derivats dels termes llatins suara esmentats, i d’altres
que bé puguin fer-ho (hipòtesi Coromines) de l’equivalent basc del fitònim arç (planta espinosa), és
raonable i segurament encertada la interpretació d’una significativa sèrie de topònims pirinencs amb
l’arrel aran (o similar), no sols el conegudíssim cas (tautològic, etc.) de la Val d’Aran, a partir del
basc haran ‘vall’.
Pel que fa a Ransol, es cofirma que, en efecte, des d’un punt de vista fonètic, aquest topònim pot no
ser tan sols una afèresi a partir d’una base Aransol, sinó també a partir d’una diferent *Arransol,
perfectament; de fet, no cal sinó fixar-se en la tendència encara viva en gascó –aranès inclòs–
d’incrementar amb una /a/ inicial, sovint no etimològica, els mots començats amb /r/, com en el ben
conegut cas del substantiu arriu ‘riu’: si bé el resultat aquí és just l’invers –pròtesi i no afèresi–
demostra tanmateix la presència activa un hàbit fonètic propi de l’àrea pirinenca, i molt possiblement
explicable a partir del substrat preromà de tipus basc o bascoide o protobasc.
Lingüística preromana (basc)
Notable, una vegada més la h- aquitana desapareix en tota la sèrie de topònims aran. Cal distingir els
topònims de la sèrie ARA dels de Haran. Haran > ara- només es dóna en compostos en els que haran
ocupa el primer lloc seguit d’un segon element que comença generalment per consonant. És a dir
ARA per un costat, haran-, hara- per un altre. Una altra qüestió diferent és la possible relació entre
ARA i Haran, però en cap cas s’haurien de barrejar. Igualment tampoc s’han de confondre haran ‘vall’
i aran ‘pruna’ o arantza ‘planta punxant, espinosa’. Des d’un punt de vista fisiogràfic només els
possibles derivats d’haran ‘vall’ resulten rellevants.
SALABERRI (2011) es referix a Coromines i a la seva interpretació d’arantze o arantza ‘planta
espinosa’ de topònims com Arànser, Arans, Ransol, Arinsal i Aransís, indicant que ‘pot ser així’; però
troba a faltar tota l’explicació fonètica intermèdia i falta de proves documentals. El que no comparteix
és explicar Arànser a partir del genitiu de propietat basc –ren, considerant més senzill veure
haran+zahar (vall+vella). SALABERRI (2011) també considera plausible la interpretació basca per
topònims pirinencs –aran, almenys a primer cop d’ull, (Aran, Bescaran, Estaran...)
AGUD i TOVAR (www.ehu.eus/ojs/index.php/ASJU/article/download/8017/7173) assenyalen:
95