Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
Lingüística preromana (basc)
No resulta prudent relacionar les dues sèries de topònims (bard-/ bart- i barr-) tant per les seves
diferències semàntiques com per les fonètiques
Des del put de vista de l’eusquera poca cosa es pot aportar a la relació als topònims amb *bard-/bart-,
ja que el seu ús sembla un préstec pres de llengües veïnes (fitònim probablement d’origen cèltic). En
canvi és abundant tant al nord com al sud del territori on es parla basc; així el trobem a la zona de
parla romanç de Navarra, on barda i bardal són veus comuns per designar llocs plens de bardisses i
també a la zona de parla gascona on barthe designa zones pantanoses (Les barthes de la Nive).
Tampoc s’ha de perdre de vista l’existència de la veu castellana i portuguesa barro, o l’alt aragonesa
bardo, amb el mateix significat. És a dir, tot apunta cap a un origen preromà, però sense relació
directa amb el basc històric.
Mikel BELASKO (1996) recull per Bardenas Reales 12 al Diccionario etimológico de los nombres de
los montes y ríos de Navarra: “Quizá uno de los ensayos más completos es el formulado por Frago:
De probable origen preindoeuropeo, pues en ella se identifica la raíz *barr- (de ‘barro, barranco,
barrera, etc.) y el sufijo locativo ibérico –én, con disimilación –rr->-rd- propia de los dominios vasco
y navarroaragonés. Las fuentes medievales que he manejado parecen indicar que en Medievo
bardena tenía aún función apelativa, con significados próximos a los de ‘pastizal’, ‘monte comunal’,
si bien hoy es un término meramente toponímico, con difusión mayor, sin embargo, que la
correspondiente al área de estudio. Julio Caro Baroja pensó que el nombre podría estar relacionado
con barda y acaso con el gascón barte ‘matorral’, ‘valla’. Y José María Iribarren cita la teoría que
relaciona este nombre de lugar con la voz pardina ‘monte bajo’. Por último es interesante mencionar
la existencia de un barrio llamado Mardea en Arraioz (Baztan), nombre que fonéticamente guarda
gran parecido con el nombre vasco de esa comarca: Bardea. Además existn parajes llamados
Bardeadi en Exalar y Mardeadi en Ituren. En el valle de Aguilar también hay parajes llamados
Bardena: termino de Bardena (1793, La población NTYC). Está muy extendida la falsa idea de que el
nombre proviene del vasco Abar-dena ‘todo ramas’, idea ya defendida por Altadill en su diccionario:
Bardena y no Bárdena (como algunos viciosamente escriben ó pronuncian) parece corrupción de la
voces euskaras ‘Abar-dena=todo ramaje’ y es bien sabido cuán frondosa era antiguamente la
llamada ‘Selva de las Bardenas. Otras traducciones de este género son ‘límite inferior’,
‘extremadura”.
D’altra banda, en eusquera sí que hi ha una arrel bar- present en una sèrie de veus com barren ‘part
inferior’ ‘part interior’, barru ‘dintre’, barruti ‘terreny delimitat’. Barren és omnipresent en la
toponímia basca històrica i actual i designa la part baixa d’un terme. Els topònims Bar i Estavar
caldria relacionar-los amb aquesta arrel, però el sigficat d’aquesta arrel és massa vague i general per
arribar a cap conclusió decisiva, i, per una altra banda, només són dos topònims molt orientals
susceptibles de ser explicats per aquesta arrel, un nombre insuficient que debilita la solidesa de
l’explicació. Tampoc s’hauria de perdre de vista la veu ibar, que segons Lakarra provindria de *hurbar,
ja que en els dos topònims es defineix la seva realitat fisiogràfica com “estret de la vall fluvial del
riu Segre” (Bar) i “sortida de la vall de riu Angost” (Estavar). Ambtot, i tal com ja s’ha indicat, la
relació que es podria establir entre aquesta veu basca i els topònims orientals és massa superficial i
carent de precisió.
Finalment, s’assenyala que no semblaria descabellat relacionar aquesta arrel amb la veu barrera, avui
general en diverses llengües romàniques més enllà fins i tot de l’àmbit pirinenc, però barrera no és
una veu pròpiament basca, sinó romanç, composta amb el sufix –era, i, per tant, en cap cas els
topònims barrera poden ser considerats com noms de lloc d’origen basc.
Conclusions
A Andorra i sectors propers s’observa que fisiogràficament indrets anomenats Barta, Bartra, Bartreta,
etc. semblen fer referència a paratges situats a la falda d’alguns vessants amb vegetació o sotabosc
atapeït i frondós (amb molt brancatge, brut, dificultós de circular-hi: com si es tractés d’un pas estret);
així mateix, aquesta observació es veu reforçada per l’existència de noms de plantes constituents de la
comunitat del sotabosc (o designacions d’aquest) de l’estil barsigal, bardissa, esbarzer, abarset,
gavarnera/gavarrera, etc.
161