Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
enlloc, d’on el tractament de la LL geminada com ll doble; i la terminació reduïda com en BÓNOBE >
Bono”.
8 SOLSENY / SORTENY: vall que comunica El Serrat (parròquia d’Ordino) amb la Coma de Ransol
(parròquia de Canillo). -Solseny (D, 11, 1407), Sorteny (E, 84, 1656)-. Antecedents ETIM. COROMINES
(OnCat) assenyala: “Origen clarament basc. Però es pot vacil·lar entre dues vies semàntiques, com dic en
ETC. II, 36; I, 221.25: basc çorte ‘branqueta’, ‘rajita de leña’, ‘mango’, ‘tallo de maíz’ (guip.); i çorten,
derivat de çorta ‘gota de agua grande’, propi dels 3 dialectes basc-francesos, segons Azkue; amb els seus
diminutius xort, també guip.i lab., i xorta ‘gota’ bnv. (Uhlenbeck, Vgl. Lautl., 38). D’aquí és normal que
es formés un genitiu çorten, tal com hi ha giçonen, genitiu plural, costat del genitiu singular giçonaren
(bisc. giçonan). En conclusió, vist tot plegat: çorten ‘de les gotes’ és l’ètimon més convincent per la
naturalesa d’aquesta vall; i és natural que se’n fes -én en fonètica catalana segons els duplicats enguany /
engan, dan / dany. Anglada (1993) proposa com a ètim el basc sorgin ‘bruixa’. D’altra banda PLANAS et
al. (2008), sense ser coneixedors de la menció de l’any 1407, Solseny, havien indicat una possible relació
del nom amb les formes lobulars de les antigues glaceres rocalloses existents en la vall; no obstant,
actualment, i tenint en compte aquesta menció antiga s’assenyala que potser no s’hauria de descartar una
relació amb el camí que comunicava aquesta vall amb la de Ransol.
9 SALDUBA / SALDUBIA: antic nom iber de Saragossa, per on passava un camí seguint el riu Ebre.
175