Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

5.2.4. Grup ASPADA, ASPARRÓ, ASPEDIUS, ASPARROIGS
Fisiografia
Al Principat d’Andorra i sectors propers hi ha diversos paratges anomenats Aspra o Aspres que
lingüísticament semblen ajustar-se correctament al significat llatí ASPĚRU (lloc rugós, desagradable,
aspre) ja que fisiogràficament fan referència a contrades ermes, àrides, escabroses i pedregoses. Així
mateix, paisatgísticament també hem observat que a Andorra hi ha indrets anomenats Asparró 1 ,
Aspades 2 , i en comarques veïnes Espana 3 , Espà 4 , Espader 5 , etc. -també escabrosos
geomorfològicament- que a la vegada criden molt l’atenció perquè constitueixen imponents ressalts o
protuberàncies rocoses; és a dir, per la presència de roca o penya.
D’altra banda, a Andorra i altres sectors pirinencs també hem observat indrets anomenats Asparroigs 8 ,
Aspedius 9 , Aspadaroia 10 que fisiogràficament es situen en fons de vall o enmig de vessants, és a dir, a
recer de ressalts o indrets amb roca. Geològicament, aquests paratges no destaquen pas per la
presència de roca (penya), sinó més aviat al contrari ja que hi ha un predomini de col·luvions
(tarteres).
En conclusió, sembla detectar-se per Andorra, i per extensió al Pirineu català i zones properes,
l’existència de tres realitats fisiogràfiques a l’entorn d’indrets anomenats Aspra o Aspa-, una és
indicativa de llocs rugosos, desagradables i aspres; una altra de llocs amb protuberàncies rocoses o
llocs penyalosos; i una darrera representada per indrets situats a recer de ressalts rocosos.
Lingüística romànica
Clarament cal separar aquests noms en dos (o tres) grups. D’una banda els que presenten [pr] com
Aspres, derivats prou evidents del llatí ASPĚRU. D’altra banda els més elementals ASPA-, que sí que
podrien mirar de relacionar-se amb arrels bascoides. I finalment els que tal volta responen a altres
explicacions, com ara possibles grafies fonètiques “As-“ per Es-; podria ser el cas d’Espada-roia, que,
en composició òbvia amb roia ‘roja’, més aviat cau dins del mateix grup dels Espada < SPATULA,
altrament presents en la toponímia catalana d’arreu.
Lingüística preromana (basc)
En terres basques (o antigament basques) formes similars, fisiogràficament parlant, a Asparró 1 ,
Aspades 2 , Espana 3 , Espà 4 , Espader 5 (protuberàncies rocoses) reben noms de l’estil Aizparaz 6 ,
Azparro 7 , on s’individualitza una arrel haitz ‘roca’. Així mateix, en aquest àmbit territorial paratges
situats en vessants o fons de vall (per sota de penyes rocoses: essent un compost de (h)A(i)tz, ‘roca’ i
pe (be) ‘sota de’) reben noms Azparren 11 , Aspe 12 , Atxondo 13 , etc.
En el cas dels topònims andorrans (i veïns), davant les circumstàncies que s’escauen, cal anar en
compte ja que si sospitem de la presència d’una arrel emparentada amb *anitz (grup anyós), de la que
hem dit que es derivaria una arrel ani (*anitz > ani), amb els seus corresponents continuadors que hi
ha escampats en diferents indrets... això no es estaria massa en consonància amb aquesta secció en
aspe, aspa, perquè Aspe el derivem del bsc. haitz –pe (on as < atx < haitz) i això suposaria que uns
noms han evolucionat tal i com caldria esperar en tots els altres llocs del País Basc (aquesta última
manera), mentre que altres haurien tingut en el mateix lloc una evolució diferent (conservant la nasal
intervocàlica i perdent l’africada per complet al final –com sembla haver passat a la Vall de Roncal i
algunes zones properes-). Així doncs, la presència de les dues formes és complicada i, fins i tot, potser
contradictòria. Així mateix, potser es podria mantenir la teoria, però els obstacles a superar serien
pràcticament insalvables davant la falta de documentació històrica.
86