Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

More documents

Recommendations

Info

Xixerella Roc del Xeig Vedat del Xeig Collada del Xeig, la Massana Xixerella, Roc i Vedat de Xeig, la Massana Xixerella, la Massana El Seig, Encamp, i blocs arrodonits d’origen glacial en el sector d’Engolasters (continuació del Seig) Riu del Seig, Canillo 140
5.2.13. Grup GARGANTA, GARGANTILLAR, GARGANTER, GARGALLS Fisiografia El Roc de la Garganta 1 és una penya que es situa a l’entrada de les gorges de la Bor d’Encamp, geomorfològicament la Garganta 1 és una antiga gorja subglacial, pel fons de la qual actualment discorre sorollosament el riu Valira d’Orient, principalment en l’indret on hi ha el toll Bullidor. Un engorjat és un pas estret entre parets rocoses, per on sol fluir un curs d’aigua; per tant, fisiogràficament una garganta correspon a una reduplicació roca-roca (a banda i banda). Les parets rocoses dels engorjats són dures i ermes, i habitualment pelades o amb escassa vegetació, unes característiques físiques que retrobem en altres paratges coincidint amb penya-segats aïllats enmig de la muntanya que, com si es tractés d’un trasllat per semblança física a les parets rocoses dels engorjats, també reben el nom garganta. Exemples d’aquest fenomen els localitzem al turó de la Garganta 2 , coincidint amb el baser situat per damunt de Sant Joan Fumat (Alt Urgell), o al cingle de la Garganta 3 situat vessant amunt de la central tèrmica de Cercs (Berguedà). L’existència de corrents d’aigua pel fons dels engorjats és un fenomen bastant habitual (en alguns casos de forma permanent i en altres de forma esporàdica), aquest flux al circular per un pas estret sol ser estrident (amb ressò i eco, cosa que en fa augmentar el seu soroll), de manera que fisiogràficament també s’observa que en alguns casos el terme garganta sembla haver pres cos com a una significació hídrica (torrent Garganter 4 , rec de la Garganta 5 , Gargantillar 6 etc.); així mateix, apuntem que potser també per aquest motiu aquest terme sovint ha estat utilitzat per donar nom a algunes surgències per les quals l’aigua brolla a través d’un pas estret (o un tub) freqüentment a borbolls i també sorollosament (font de la Garganta 7 , font del Gargantí 8 , etc.). D’altra banda, assenyalem que els nostres informants andorrans ens han assalenyat que a Andorra un gargall 9 és un bosc de pins petits (una naixença de pins) i una gargallera 9 és un lloc amb pins petits; en aquest sentit trobem topònims com Bosc de la Gargallosa 10 , Barranc de Gargalló 11 , Gargallans 12 , Pas dels Gargalls 13 , Roc de la Gargallera 14 , Clotada del Gargallet 15 . Així mateix, fisiogràficament també hem observat que molts d’aquests indrets així designats coincideixen amb vessants habitualment amb predomini de col·luvions o al·luvions (no de substrat rocós). Aquests materials en època de precipitacions importants o de desglaç habitualment queden engargallats d’aigua (molt saturats d’aigua), de manera que s’hi propicia la formació de còrrecs (xaragalls, aragalls, esturregalls, etc.). De fet, l’existència de naixences de pins o la presència de pins petits és indicatiu que l’indret pot haver patir una pèrdua de la massa forestal (foc, explotació forestal intessa, etc.) amb una conseqüent major exposició a l’erosió i la formació de còrrecs en el terreny. Lingüística romànica La interpretació dels mots com garganta (o gargall, per una banda paral·lela no idèntica) és convenient fer-la com a meres onomatopeies, reflectint òbviament el soroll del líquid o les reumes a la gola, equiparable a l’efecte d’un engorjat. Així mateix, en tant que terme onomatopeic, és lògic i natural, inevitable, que sigui compartit entre moltes llengües de tot arreu, sense que aquestes coincidències s’hagin d’interpretar com a préstecs o influències d’una llengua en una altra. Lingüística preromana (basc) Els topònims d’arrel garg- (MEYER-LÜBKE, REW 3695; esp. port. garganta) i, fins i tot, inclús també els topònims en gurga (REW 3921; fr. gorge, kat., port. gorja) no són vàlids ni rellevants per resseguir una continuïtat lingüística significativa entre la toponímia basca de la zona occidental del Pirineu i la toponímia d’Andorra. 141
Page 1 and 2:
Ajut Lídia Armengol Vila 2013 Anà
Page 3 and 4:
Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22:
Page 23 and 24:
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
Page 37 and 38:
Page 39 and 40:
Page 41 and 42:
Page 43 and 44:
Page 45 and 46:
Page 47 and 48:
Page 49 and 50:
Page 51 and 52:
Page 53 and 54:
3. Sistema de cinc vocals, com en i
Page 55 and 56:
Page 57 and 58:
4.4.2.2. L’antic àmbit bascoide
Page 59 and 60:
Page 61 and 62:
Page 63 and 64:
L’Hortó L’Hortó L’Hortó, B
Page 65 and 66:
Page 67 and 68:
Page 69 and 70:
Page 71 and 72:
Page 73 and 74:
Font: http://www.icc.cat/vissir3/ A
Page 75 and 76:
Page 77 and 78:
Page 79 and 80:
5.2.3. Grup ANYÓS Fisiografia Al P
Page 81 and 82:
Page 83 and 84:
Page 85 and 86:
Page 87 and 88:
Page 89 and 90: 5.2.5. Grup BOR Fisiografia El borr
Page 91 and 92: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 93 and 94: Còrrecs al Pic Negre-calm Borrut (
Page 101 and 102: Arans (Ordino) Ransol (Canillo) Ari
Page 107 and 108: Valira del Nord (St. Ant. de la Gre
Page 109 and 110: 5.2.8. Grup RAT Fisiografia En zool
Page 113 and 114: 5.2.9. Grup CANILLO, CANÒLICH Fisi
Page 117 and 118: 5.2.10. Grup ARCALÍS Fisiografia E
Page 121 and 122: 5.2.11. Grup BIXESSARRI, BEIXALÍS,
Page 133 and 134: Basers de la Font de Joans (St. Jul
Page 135 and 136: 5.2.12. Grup SEIG, XEIG, XIXERELLA
Page 139: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 145 and 146: Roc de la Garganta, la Garganta (En
Page 155 and 156: 5.2.15. Grup OS Fisiografia Al Prin
Page 159 and 160: Gave i Glacera d’Ossoue (Vignemal
Page 165 and 166: La Bartra, obac d’Andorra la Vell
Page 171 and 172: La Nogreda (con de dejecció de la
Page 181 and 182: 7. CONCLUSIONS FINALS: És a dir...
Page 191 and 192:
Page 193 and 194:
Page 195 and 196:
Page 197 and 198:
Page 199 and 200:
Page 201 and 202:
Page 203 and 204:
Page 205 and 206:
Page 207 and 208:
Page 209 and 210:
Page 211 and 212:
Page 213 and 214:
Page 215 and 216:
Page 217 and 218:
Page 219 and 220:
Page 221 and 222:
Page 223 and 224:
Page 225 and 226:
Page 227 and 228:
Page 229 and 230:
Page 231 and 232:
Page 233 and 234:
Page 235 and 236:
235
Page 237 and 238:
237 Anàlisi fisiogràfica de topò
Page 239 and 240:
Page 241 and 242:
Page 243 and 244:
Page 245 and 246:
Page 247 and 248:
Page 249 and 250:
Page 251 and 252:
Page 253 and 254:
Page 255 and 256:
Page 257 and 258:
Page 259 and 260:
Page 261 and 262:
Page 263 and 264:
Page 265 and 266:
Page 267 and 268:
Page 269 and 270:
Page 271 and 272:
Page 273 and 274:
Page 275 and 276:
Page 277 and 278:
Page 279 and 280:
Page 281 and 282:
Page 283 and 284:
Page 285 and 286:
Page 287 and 288:
Page 289 and 290:
Page 291 and 292:
Page 293 and 294:
Page 295 and 296:
Page 297 and 298:
Page 299 and 300:
Page 301 and 302:
Page 303 and 304:
Page 305 and 306:
Page 307 and 308:
Page 309 and 310:
Page 311 and 312:
Page 313 and 314:
10. BIBLIOGRAFIA ABADAL, R. d’ (1
Page 315 and 316:
Page 317 and 318:
Page 319 and 320:
Page 321 and 322:
Page 323 and 324:
Page 325 and 326:
Page 327 and 328:
Page 329 and 330:
show all

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?