Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

5.2.8. Grup RAT
Fisiografia
En zoologia una rata 1 és un mamífer rosegador, de la família dels múrids, principalment s’anomenen
així els individus dels gèneres Rattus i Mus. A Andorra i comarques catalanes veïnes s’utilitza la
forma rat 1 , ja sigui mascle o femella. Així mateix, en el nostre àmbit d’estudi i sectors propers,
fisiogràficament, també hem observat la presència de topònims com Port de Rat 2 , Coll del Rat 3 ,
Colldelrat 4 , etc. que responen a passos de muntanya (ports o colls). Tot i tenir present que és possible
que algun port de muntanya presenti una morfologia que recordi un rat (una rata) i que d’aquí li vingui
el nom, vam trobar estranya la repetició d’aquest topònim en tants passos de muntanya.
D’altra banda, fisiogràficament també hem observat que en terres de parla catalana existeixen molts
altres passos de muntanya que curiosament presenten topònims de l’estil Revell/a (o Ravell): Coll de
Revell 5,6 , Rasa de Revell 7 . Turó de Ravell 8 , Turó de Revella 9 , el Revell 10,11,12,13 etc. Una menció
especial es mereix ‘el Ravell’ 14 massanenc, ja que justament es situa al peu del Collet dels Colls i del
Bony de les Collades.
En conclusió, fisiogràficament assenyalem la ‘curiosa’ semblança entre indrets anomenats Rat,
Ravell, Revell i la seva relació amb passos de muntanya (colls o ports).
Lingüística romànica
Des del punt de vista de la lingüística romànica s’indica que, tot i que les hipòtesis plantejades no
siguin impossibles (això gairebé mai no es pot dir, en toponímia), havent-hi alternatives més
elementals, la prudència aconsella de preferir aquestes darreres abans que explicacions prou més
incertes. El més assenyat semblaria que haurà de ser, en aquest cas, intentar no allunyar-se de la
interpretació recta de rat = rata, colls en forma de rata.
Lingüística preromana (basc)
Tal i com s’explica més amunt, una interpretació basada en rat (rata), no ofereix cap problema des del
punt de vista de la filologia catalana. Ara bé, si aceptem la possibilitat que (més enllà de la prudència
que ens recomana la navalla d’Ockham) a rat hi pogués haver algun element que se’ns escapa, ja que
en toponímia, a vegades, les coses no són el que semblen... la repetició de la veu rat denominant un
‘lloc de pas a la muntanya’ permet suggerir la possibilitat de relacionar-lo amb el basc (h)arrate ‘pas
de muntanya entre pedres’ (port o coll de muntanya, compost per harr(i)+ate = pedra+porta).
D’altra banda, en canvi, partir d’arrate (harr(i)+ate) per explicar la sèrie de topònims ravell / revell
resulta menys satisfactori. En tot cas potser podria donar llum partir de la veu pirinenca arra (Roncal,
Baretous...) ‘petita depressió’. L’exemple més conegut d’aquesta sèrie és Larra a Navarra (en origen
La Arra). Arra, a més a més també, podria incloure les formes rat (arra+ate); ambtot, és aquesta una
teoria certament arriscada, ja que suposaria que el topònim arra estaria més estès del que es pensava; i
tanmateix, COROMINES (OnCat) tampoc va incorporar aquest topònim (ravell / revell) a la seva
llista de veus assimilables al basc. Per tant, atesa la complicació per explicar els topònims ravell /
revell, el més prudent és momentàniament deixar-los de banda, encara que fisiogràficament pugui
semblar que tinguin alguna relació amb rat.
És interessant, per un altre costat, assenyalar que passa un fenomen curiós que afecta el topònim Arra
quan entra en composició. Si bé quan es troba en solitari els parlants bascòfons tendeixen a rebatejarlo
com Larra “pastizal, terreno inculto”, quan entra en composició s’assimila en alguns casos a
topònims romànics de molt divers origen i que no tenen res a veure amb el basc (h)arri. En efecte, a
l’entrada del Llano de Belagua, trobem un lloc anomenat Rincón de Arrako i darrera seu, un barranc
que cau des dels veïns cims de Bimbalet i Lakora. El barranc rep el nom d’Arrakogoiti (‘Arrako alt’,
‘part alta d’Arrako’) i vessa les seves aigües a Arrakobeiti (‘Arrako baix’, ‘part baixa d’Arrako’), el
109