Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
corredor nonsia usado que faga mercaderia ninguna que compre nin venda entre
ningunas personas, faulando en algaravia ni en abraych nin en basquenç: et qui lo fara
pague por coto XXX sol), o a la vall de Roncal (vall navarresa més oriental) va morir el
23 de febrer de 1991 Fidela Bernat, l’última parlant del seu dialecte. Així mateix, pel
vessant del Bearn el basc ha estat cada vegada més arraconat i actualment només es
manté testimonialment en alguns pobles veïns al País Basc.
4.4.1.4. Algunes característiques i peculiaritats de la llengua
La llengua basca té una sèrie particularitats que la diferencien de les llengües
circumdants, per exemple si comparem el sistema fonològic del basc amb el del francès
i el castellà veiem:
En el cas de les sibil·lants sordes, mentre que el castellà distingeix actualment dos
fricatives sordes, el basc en dintingeix tres: dorsoalveolar, apicoalveolar i prepalatal a
més a més de les africades corresponents.
No hi ha paraules basques que acabin en m, p, b, d, g, x, h o en j, ni tampoc que
comencin en r, exceptuant les d’adquisició recent.
En relació a les vocals, el basc i el castellà tenen cinc fonemes –tot i que en el dialecte
de Zuberoa s’utilitzin sis vocals amb valor fonològic, probablement per influència del
gascó- i el francès en distingeix més de dotze.
D’altra banda, el basc antic tenia de forma general consonants aspirades, avui en dia
només es conserven en els dialectes continentals orientals.
Pel que fa a la morfosintàxi del basc cal remarcar que hi ha dues característiques
remarcables: és una llengua aglutinant i disposa de cas ergatiu en la declinació. Els
sufixos s’afegeixen només en l’últim element del sintagma nominal. Així mateix, en la
declinació del basc el sufix recull informació de l’article, el nombre i els casos
(gramaticals, espacio-temporals i altres). En relació al cas ergatiu, que és desconegut en
les llengües indoeuropees, aquest correspon al sintagma nominal que realitza l’acció de
les frases transitives. La seva marca en basc és –k.
Una altra característica de la llengua basca és que el verb no només concorda en número
i persona amb el subjecte, sinó que també ho fa amb l’objecte directe i amb l’indirecte,
d’aquesta forma resulta la síntesi de l’oració.
El basc és una llengua d’ordre lliure, la posició dels elements en les frases pot ser
canviat fàcilment i aleatòriament sense que s’afecti el sentit de l’oració. Això es deu a
que la funció d’un element no es delimita per la seva posició, sinó per la marca dels
casos. En termes generals, però, l’estructura neutra de l’oració és del tipus SOV.
Una altra característica del basc és que no té accents ortogràfics -no es representa
ortogràficament- sí que existeixen síl·labes tòniques i àtones, però la síl·laba tònica es
pot desplaçar dins de la mateixa paraula segons què acompanyi. Hi ha una tendència a
marcar com a tònica la segona síl·laba, però hi ha variants en funció de cada dialecte.
54