Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica al territori a través dels noms de lloc
‘conreu’, ‘camp conreat’, en el cèltic continental. (...) En canvi, com que sempre és més
fàcil i versemblant un compost híbrid ibero-cèltic, que no romano-cèltic, descarto la
sospita d’una combinació amb l’ARA llatí, que hem reconegut en l’article ARES (supra).
(...) Si ens cal arribar a una conclusió, no podrà ser més que ‘preromà’ i o ‘preromà
pirenaic’; amb inclinació s descartar aquí el vessant bascoide, i pensar més aviat en
termes d’hispano-cèltic, o celtibèric. Però la reaparició en l’onomàstica paleo-sarda,
aconsella deixar també ben oberta una alternativa amplament proto-europea”.
16) Arcalís. COROMINES (OnCat) “(...) La terminació –lís és sens dubte preromana (...).
Impossible derivar d’arca car així no podríem explicar –lis; mentre que en aquell
paisatge toponímic tot indueix a una etimologia ibero-basca. (...) Llavors és més
natural cercar-li una arrel en el basc erki ‘arbustos’ (...). En conclusió, com a ètimon
d’Arcalís construiríem ERKARITZE, dissim., i per al d’Arcalló, ERKA-IRUN ‘vareta o fibra
d’erki; i d’altres com erkingu, que es poden veure directament en Azkue, l’anàlisi dels
quals hem de deixar als bascòlegs. Se n’hi deuen ajuntar d’altres, entre ells mots
compostos; i en uns i altres hi haurà casos com erk- ha passat a ark- ja que en basc,
sobretot arkaitz ‘roca’ Mitxelena (Apell., S 89), on s’ha combinat amb a(i)tz ‘penya’
(ajuntant-hi la influència del sinònim harri ‘pedra’). Però com a romanistes no escau ni
ens cal anar més enllà”. ANGLADA (1993) apuntà un ARRI GAITZ o ARKAITZ o HARKAITZ
‘ pedra enorme’ [harr(i)+haitz o harr(i)+gaitz)], en aquest sentit assenyalà que s’hauria
pogut produir una substitució de –ITZ per –LÍS.
17) Arinsal. Arensal (A, 61, 1163); Aransaul (A, 76, 1176); Arensau (A, 124, 1275); Arensalt
(A, 142, s. XIII-XIV); Arensaul (C, 8, 1321); Aransall (C, 75, 1383); Arentsalt (D, 52,
1444); Arensalt (D, 104, 1487); Arensal (D, 118, 1499). COROMINES (OnCat) “La forma
originària ha de ser Arensau de 1162 i 1275. I sembla evident que aquí tenim el basc
ARANTZADI [veure Arans], que vocalitzant la –D’ segons fonètica catalana donà –au
(...) però la -u regredí a –l (...); en pas de –enç- a –inç- és també un fet conegut en la
nostra fonètica”.
18) Arínsols (Encamp).
19) Font de l’Arínsola (Francolí).
ANGLADA (1993) assenyala: “Aquest és el nom d’una planta de la família de es
asparagínies-esmilàcies, Smilax aspera L. Generalment és coneguda per aritjol, i té
diverses variants antigues: arinjol, una d’elles, arinsol; a Encamp hi ha els Arinsols,
encontrada al mateix nucli urbà. Etimologia incerta. Algú ha proposat aridica, derivat
de arida, ‘seca’, poc probable”.
20) Artells (Sartells).
21) Aspades (Redort).
22) Asparró (Certers).
23) Asparroigs.
24) Aspedius (la Peguera).
25) Astarell / Astrell (Redort).
26) Prats de l’Astarell / Astrell (Llorts).
201