Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
5 ELS BISSETS: nom d’una partida situada a prop d’Anyós (parròquia de la Massana) i del riu de Font
Amagada coincidint amb morfologies lobulars degudes a esllavissades del terreny. ANGLADA
(1993:161) va proposar per aquest nom una relació amb becets, claper de beços. *Així mateix, nosaltres
creiem que ateses les característiques fisiogràfiques de l’indret podria ser versemblant una relació amb
antigues inestabilitats del terreny.
6 FEIXES DE BESOLÍ: partida situada a la parròquia de la Massana entre el Mas de Ribafeta d’Arinsal
(del llatí RIPA FRACTA) i el ressalt rocós del Roc del Cresp (un baser), coincideix amb una antiga gran
esllavissada del vessant. El fet que el sector constitueixi aquest gran moviment propicià d’una banda
episodis de corrents d’arrossegalls al llarg del barranc que passa pel peu del seu lòbul (barranc que rep el
nom d’Allau del Mas) i, de l’altra, la formació d’un sòl ben desenvolupat (col·luvions) i, possiblement, el
creixement en el passat d’una massa boscosa ben desenvolupada. Antecedents ETIM. COROMINES
(OnCat) dintre de l’entrada Bassiero assenyala “(...) Besalí, altre derivat de la mateixa arrel basca (amb el
benentès que hi ha un canvi de la -o- per -a-)”. *Així mateix, nosaltres creiem que ateses les
característiques fisiogràfiques de l’indret podria ser versemblant una relació amb antigues inestabilitats
del terreny.
7 BESALÍ: partida situada muntanya amunt del poble del Serrat (parròquia d’Ordino), comprèn també un
pla, uns basers i un pic. Encara avui en dia hi són destacables els majestuosos exemplars de pi negre que
es troben el sector del pla. Així mateix, fisiogràficament també hi destaca la presència d’un gran lòbul de
tartera herència d’una antiga glacera rocallosa i algunes importants canals d’allaus que han deixat noms
com ‘Roca de les Allaus’, ‘les Allaus’, ‘la Verdú’; en aquestes mateixes canals també s’hi han donat
fenòmens de corrents d’arrossegalls -Besalí (D, 11, 1407), Besalí (G, 106, 1893)-. Antecedents ETIM.
COROMINES (OnCat) dintre de l’entrada Bassiero assenyala “(...) Besalí, altre derivat de la mateixa
arrel basca”. *Així mateix, ateses les característiques geomorfològiques i allavoses del paratge semblaria
versemblant una relació amb antigues inestabilitats del terreny o del mantell nival.
8 BEÇ: Arbre caducifoli de la família de les betulàcies (Betula pendula), de fulles triangulars, dentades i
glabres, de branquetes i branquillons més o menys penjants i de fruits petits agrupats en aments penjants.
Espècie que viu en terrenys silicis de l'estatge montà però ascendeix fins l'estatge subalpí, essent un arbre
pioner i colonitzador (oportunista), entre els 600 i 2.200 m d'altitud. COROMINES (DECAT) apunta per
beç una arrel originàriament celta BETWĀ i aquesta a la vegada de l’indoeuropeu G U ET ‘resina, pega’.
També assenyala que hi ha altres noms d’arbres que semblen partir d’aquesta arrel celta (‘bedewen’:
pollancre en còrnic antic). Així mateix, semblaria que besurt 12 ‘Sorbus aucuparia’ (besurta, bisurt, bisurp:
moixera de guilla), del qual el DCVB assenyala “potser d'origen ibèric, segons Rohlfs Gasc. 96”- o
baürta (brossa, planta de bosc baix al Pallars), també podrien contenir una mateixa connotació ja que tots
ells són espècies oportunistes i/o pioneres i ocupen espais que han quedat desprotegits de vegetació o de
més difícil colonització.
9 BEÇOSA: 1) la Beçosa: paratge situat al vessant de Comaubaga (enfront de les Salines), parròquia
d’Ordino, amb presència de beços (bedolls); 2) Comes Beçoses: comella situada a la falda del pic de
Braibal, parròquia d’Encamp, amb presència de beços (bedolls).
10 VIAL DEL BEÇ: paratge entre situat entre Escàs i el Planell de la Caubella, parròquia de la Massana.
11 FONT DEL BESSÓ: font situada al Quart de Fontaneda, per damunt de la Moixella (parròquia de Sant
Julià de Lòria).
12 BESURT: m. Planta de l'espècie Sorbus aucuparia (Andorra, Boí, ap. Masclans Pl.). Var. form.: bisurp.
Etim.: potser d'origen ibèric, segons Rohlfs Gasc. 96.
13 BEXACHONILLO/BEIXEGONILL: antic mas a Asnurri (Valls de Valira, Alt Urgell). Actualment no
apareix en els mapes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, però sembla que el topònim
correspon a l’actual Cal Trullar, casa situada just per sota del pic de Pujagalet on afloren materials
calcaris del Devonià (cromatisme clar) formant un important cingle (un baser ‘precipici’) que es pot
resseguir cap a Arduix pel Solà del Marc. A tocar de Cal Trullar també hi discorre el torrent de Mossers
(o dels Emprius) que baixa de la Collada de Canòlich amb presència de fortes incisions
(aixaragallaments) associades al desmantellament d’uns antics dipòsits col·luvials penjats (en la
fotografia aèria de l’any 1946, amb una massa forestal molt reduïda, s’aprecien molt clarament aquestes
128