Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Anàlisi</strong> <strong>fisiogràfica</strong> <strong>de</strong> <strong>topònims</strong> <strong>andorrans</strong> <strong>d’arrel</strong> <strong>preromana</strong><br />
Una visió propera i tècnica <strong>de</strong>l territori a través <strong>de</strong>ls noms <strong>de</strong> lloc<br />
5 ELS BISSETS: nom d’una partida situada a prop d’Anyós (parròquia <strong>de</strong> la Massana) i <strong>de</strong>l riu <strong>de</strong> Font<br />
Amagada coincidint amb morfologies lobulars <strong>de</strong>gu<strong>de</strong>s a esllavissa<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l terreny. ANGLADA<br />
(1993:161) va proposar per aquest nom una relació amb becets, claper <strong>de</strong> beços. *Així mateix, nosaltres<br />
creiem que ateses les característiques fisiogràfiques <strong>de</strong> l’indret podria ser versemblant una relació amb<br />
antigues inestabilitats <strong>de</strong>l terreny.<br />
6 FEIXES DE BESOLÍ: partida situada a la parròquia <strong>de</strong> la Massana entre el Mas <strong>de</strong> Ribafeta d’Arinsal<br />
(<strong>de</strong>l llatí RIPA FRACTA) i el ressalt rocós <strong>de</strong>l Roc <strong>de</strong>l Cresp (un baser), coinci<strong>de</strong>ix amb una antiga gran<br />
esllavissada <strong>de</strong>l vessant. El fet que el sector constitueixi aquest gran moviment propicià d’una banda<br />
episodis <strong>de</strong> corrents d’arrossegalls al llarg <strong>de</strong>l barranc que passa pel peu <strong>de</strong>l seu lòbul (barranc que rep el<br />
nom d’Allau <strong>de</strong>l Mas) i, <strong>de</strong> l’altra, la formació d’un sòl ben <strong>de</strong>senvolupat (col·luvions) i, possiblement, el<br />
creixement en el passat d’una massa boscosa ben <strong>de</strong>senvolupada. Antece<strong>de</strong>nts ETIM. COROMINES<br />
(OnCat) dintre <strong>de</strong> l’entrada Bassiero assenyala “(...) Besalí, altre <strong>de</strong>rivat <strong>de</strong> la mateixa arrel basca (amb el<br />
benentès que hi ha un canvi <strong>de</strong> la -o- per -a-)”. *Així mateix, nosaltres creiem que ateses les<br />
característiques fisiogràfiques <strong>de</strong> l’indret podria ser versemblant una relació amb antigues inestabilitats<br />
<strong>de</strong>l terreny.<br />
7 BESALÍ: partida situada muntanya amunt <strong>de</strong>l poble <strong>de</strong>l Serrat (parròquia d’Ordino), comprèn també un<br />
pla, uns basers i un pic. Encara avui en dia hi són <strong>de</strong>stacables els majestuosos exemplars <strong>de</strong> pi negre que<br />
es troben el sector <strong>de</strong>l pla. Així mateix, <strong>fisiogràfica</strong>ment també hi <strong>de</strong>staca la presència d’un gran lòbul <strong>de</strong><br />
tartera herència d’una antiga glacera rocallosa i algunes importants canals d’allaus que han <strong>de</strong>ixat noms<br />
com ‘Roca <strong>de</strong> les Allaus’, ‘les Allaus’, ‘la Verdú’; en aquestes mateixes canals també s’hi han donat<br />
fenòmens <strong>de</strong> corrents d’arrossegalls -Besalí (D, 11, 1407), Besalí (G, 106, 1893)-. Antece<strong>de</strong>nts ETIM.<br />
COROMINES (OnCat) dintre <strong>de</strong> l’entrada Bassiero assenyala “(...) Besalí, altre <strong>de</strong>rivat <strong>de</strong> la mateixa<br />
arrel basca”. *Així mateix, ateses les característiques geomorfològiques i allavoses <strong>de</strong>l paratge semblaria<br />
versemblant una relació amb antigues inestabilitats <strong>de</strong>l terreny o <strong>de</strong>l mantell nival.<br />
8 BEÇ: Arbre caducifoli <strong>de</strong> la família <strong>de</strong> les betulàcies (Betula pendula), <strong>de</strong> fulles triangulars, <strong>de</strong>nta<strong>de</strong>s i<br />
glabres, <strong>de</strong> branquetes i branquillons més o menys penjants i <strong>de</strong> fruits petits agrupats en aments penjants.<br />
Espècie que viu en terrenys silicis <strong>de</strong> l'estatge montà però ascen<strong>de</strong>ix fins l'estatge subalpí, essent un arbre<br />
pioner i colonitzador (oportunista), entre els 600 i 2.200 m d'altitud. COROMINES (DECAT) apunta per<br />
beç una arrel originàriament celta BETWĀ i aquesta a la vegada <strong>de</strong> l’indoeuropeu G U ET ‘resina, pega’.<br />
També assenyala que hi ha altres noms d’arbres que semblen partir d’aquesta arrel celta (‘be<strong>de</strong>wen’:<br />
pollancre en còrnic antic). Així mateix, semblaria que besurt 12 ‘Sorbus aucuparia’ (besurta, bisurt, bisurp:<br />
moixera <strong>de</strong> guilla), <strong>de</strong>l qual el DCVB assenyala “potser d'origen ibèric, segons Rohlfs Gasc. 96”- o<br />
baürta (brossa, planta <strong>de</strong> bosc baix al Pallars), també podrien contenir una mateixa connotació ja que tots<br />
ells són espècies oportunistes i/o pioneres i ocupen espais que han quedat <strong>de</strong>sprotegits <strong>de</strong> vegetació o <strong>de</strong><br />
més difícil colonització.<br />
9 BEÇOSA: 1) la Beçosa: paratge situat al vessant <strong>de</strong> Comaubaga (enfront <strong>de</strong> les Salines), parròquia<br />
d’Ordino, amb presència <strong>de</strong> beços (bedolls); 2) Comes Beçoses: comella situada a la falda <strong>de</strong>l pic <strong>de</strong><br />
Braibal, parròquia d’Encamp, amb presència <strong>de</strong> beços (bedolls).<br />
10 VIAL DEL BEÇ: paratge entre situat entre Escàs i el Planell <strong>de</strong> la Caubella, parròquia <strong>de</strong> la Massana.<br />
11 FONT DEL BESSÓ: font situada al Quart <strong>de</strong> Fontaneda, per damunt <strong>de</strong> la Moixella (parròquia <strong>de</strong> Sant<br />
Julià <strong>de</strong> Lòria).<br />
12 BESURT: m. Planta <strong>de</strong> l'espècie Sorbus aucuparia (Andorra, Boí, ap. Masclans Pl.). Var. form.: bisurp.<br />
Etim.: potser d'origen ibèric, segons Rohlfs Gasc. 96.<br />
13 BEXACHONILLO/BEIXEGONILL: antic mas a Asnurri (Valls <strong>de</strong> Valira, Alt Urgell). Actualment no<br />
apareix en els mapes <strong>de</strong> l’Institut Cartogràfic i Geològic <strong>de</strong> Catalunya, però sembla que el topònim<br />
correspon a l’actual Cal Trullar, casa situada just per sota <strong>de</strong>l pic <strong>de</strong> Pujagalet on afloren materials<br />
calcaris <strong>de</strong>l Devonià (cromatisme clar) formant un important cingle (un baser ‘precipici’) que es pot<br />
resseguir cap a Arduix pel Solà <strong>de</strong>l Marc. A tocar <strong>de</strong> Cal Trullar també hi discorre el torrent <strong>de</strong> Mossers<br />
(o <strong>de</strong>ls Emprius) que baixa <strong>de</strong> la Collada <strong>de</strong> Canòlich amb presència <strong>de</strong> fortes incisions<br />
(aixaragallaments) associa<strong>de</strong>s al <strong>de</strong>smantellament d’uns antics dipòsits col·luvials penjats (en la<br />
fotografia aèria <strong>de</strong> l’any 1946, amb una massa forestal molt reduïda, s’aprecien molt clarament aquestes<br />
128