Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
menys resistents a l’erosió perquè tenen una alta densitat de fracturació i que
habitualment presenten uns cromatismes foscos (negres, vermellosos, cendrosos), cosa
que ha propiciat topònims de l’estil Bony de les Neres, Port Negre, Pic de Carroi, etc.; i
la unitat morfoestructural de les calcàries que donen relleus sovint verticals, amb formes
abruptes (espadats) quan corresponen a masses competents, les quals sovint solen estar
truncades per nivells amb més debilitats estructurals. Habitualment les calcàries també
presenten uns cromatismes clars (blanc, beix, gris), cosa que ha propiciat topònims de
l’estil Montaup, Palomera, etc., així mateix sobre aquest tipus de litologia també és on
es donen els fenòmens càrstics que al Principat d’Andorra han donat lloc a topònims de
l’estil bauma, cova, espluga, tuta, escaubers, etc.
Glaciològicament parlant, es poden distingir a les valls andorranes vestigis d’almenys
tres tipus d’englaçaments: un amb unes masses de gel de tipus casquet, un altre de
glaceres de vall i circ (o alpines) i un darrer de glaceres rocalloses. Herència d’aquests
tipus o evolució del glacialisme són els diferents antics nivells d’erosió penjats o en
espatllera que es reconeixen en el relleu.
Tots aquests diferents tipus de glacialisme que han
afectat la conca de la Valira des de finals del Terciari
han contribuït a un rejoveniment del relleu relicte del
plegament alpí deixant una empremta clara en
l’orografia actual. Així, en capçalera el modelat glacial
ha propiciat la presència de valls (a Andorra també
anomenades comes) amb cims encrestats, circs i petites
cubetes de sobreexcavació que actualment allotgen més
d’una cinquantena de petits estanys [segons
COROMINES (DECAT, vol III, 750) en català cal
diferenciar molt clarament un estany d’un llac, essent el
primer terme el correcte pel cas del Pirineu], els
estanys més populars a Andorra són els de Tristaina
(del llatí TRI STAGNA), els de Juclà, o el de l’Illa.
L’Estanyó (Sorteny)
Pic, circ i estanys de Tristaina
D’altra banda, el poder abrasiu de les glaceres també ha generat vessants retallats i
costeruts (a Andorra reps), o amb presència d’espadats verticals de roca (basers o
baseres) i uns fons de vall amb presència de roques amoltonades i amb clotades (en
andorrà també codines) amb formes més aviat arrodonides, polides i amb abundància
d’estries glacials fruit del fregadís del gel i els blocs sobre la base rocosa. Així mateix,
en determinats indrets, habitualment a conseqüència de diferències litològiques o
23