Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

5.2.18. Grup SOLDEU
Fisiografia
A l’extrem nord-oriental del país Saldeu/Soldeu 1 , conjuntament amb Ransol 2 , fou antigament
l’assentament estable situat a més alçada abans del Port d’Envalira. Per Soldeu 1 passava l’antic camí
d’animals de pota grossa que comunicava nord-sud (pel fons de vall) Andorra amb l’Arieja a través
del Port d’Envalira. Per aquest motiu, històricament els soldeuencs s’han especialitzat en l’hostatgeria
de gent que seguia aquesta via (actualment per aquest pas discorre la CG.1, per territori andorrà, i la
RN 20, per territori francès). La ruta Soldeu-Port d’Envalira era la via més accessible cap a Merens (i
per extensió cap a Tarascó i Foix); no obstant, també la més llarga ja que existien altres camins de
muntanya cap a l’Arieja, com per exemple a través de la Coma de Ransol 2 , però aquests eren també
menys franquejables.
Actualment Soldeu 1 és un nucli que viu del turisme d’esquí; no obstant, abans de l’any 1964 (any en
què es va construir el primer remuntador de Soldeu) la seva economia estava fortament vinculada amb
la ramaderia. Per tant, antigament Soldeu 1 , com Galleuda 2 –analitzat lingüísticament per Coromines- a
l’Alt Urgell, es va caracteritzar pel pas de ramats.
Mitjançant una anàlisi fisiogràfica comparativa entre Soldeu 1 i altres topònims semblants, com
Soldeva 4 i Solduga 5 , també podem establir un clar paral·lelisme entre ja que per tots aquests paratges
discorrien importants camins d’animals de pota grossa que salvaven punts orogràficament difícils
(passos de muntanya o engorjats). Topònims, tanmateix, que potser convindria posar en contraposició
amb altres com la Vall de Solcem 6 (sota el Port de Rat, ja a Occitània que comunicava Ordino amb
Vic de Sós), Sotllo 7 (pic germà de la Pica d’Estats, però també entre els dos el port de Sotllo que
comunicava la Vallferrera amb la de Vic de Sós), Sorteny 8 (antigament Solceny, vall que comunica El
Serrat amb la Coma de Ransol), Salduba / Saldubia 9 (antic nom iber de Saragossa) per on passava un
camí seguint el riu Ebre.
Lingüística romànica
Des del punt de vista de la lingüística estrictament romànica, i més en particular la catalana, poc hi ha
a dir en aquest cas, ja que es fa del tot evident que es tracta d’un radical lèxic no català i no romànic
(possibles “coincidències” amb mots comuns de la nostra llengua són això: meres coincidències, sense
cap possibilitat raonable de ser aplicats en toponímia). Per tant, i ateses d’altra banda les explicacions
de COROMINES (OnCat) per Soldeu, Solduga i unes evidències fisiogràfiques més que plausibles,
en aquest cas sembla que es pot abonar sense gaires reserves aquesta línia etimològica.
Tan sols escau d’afegir-hi, això sí, que en altres indrets de l’àrea pirinenca (i fins de la prepirinenca i
en algun punt més meridional de les terres de Ponent) es dóna també una forma alterada de sufix -uga
(amb la variant -oga), que s’ha comprovat que és el resultat, mitjançant una fase intermèdia -oa per
caiguda de sibilant sonora (cf. Cabroa al Montsec), d’una evolució a partir del molt comú sufix (i
certament romànic) -osa. Així és que hi ha casos documentats com l’Avetosa > *la Bedosa > *la
Bedoa > la Bedoga actual, a l’Alta Ribagorça). Ara bé, això no implica necessàriament que qualsevol
topònim acabat en -uga (posem per cas, com Solduga) hagi de correspondre a aquesta sèrie sufixal,
sobretot si el lexema corresponent no es reconeix com a res de romànic i, per contra, té fermes
probabilitats de ser preromà (basc o d’altra mena).
Lingüística preromana (basc)
A la zona actualment basca no es localitzen continuadors clars de Soldeu. COROMINES (ETC i
OnCat) va plantejar una atribució amb el nom propi basc, ben conegut, Zaldubi mitjançant una
explicació a partir zaldi (-du) ‘cavall’, sense l’article –a, + bi < bide: ‘camí de cavalls’, en –ube / -ubi.
Així mateix, va emparentar aquest topònim amb l’ibèric Saldubia / Salduba (antic nom preromà de
Saragossa). Per tant, doncs, sembla que estaríem davant una arrel preromana.
172