Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
Això que sembla bastant evident, no sempre s’ha tingut en compte a l’hora d’intentar
relacionar o desxifrar la toponímia preromana del Pirineu català. De fet, en alguna
ocasió s’han col·locat tots aquests noms dins d’un mateix sac intentant explicar tota la
toponímia bascoide sense tenir present que aquesta abasta diversos milers d’anys i que,
tanmateix, seria d’esperar -en termes generals- una evolució lingüístico-geogràfica en
sentit est-oest al llarg de la serralada. Així doncs, a l’hora d’intentar entendre la
toponímia preromana d’arrel bascoide del Pirineu català és molt important ser ordenat
lingüísticament i històricament; d’entrada s’ha d’intentar defugir de comparar termes
actuals bascos amb topònims bascoides molt antics (a menys que el terme basc s’hagi
mantingut invariable també des de molt antic). Cal, per tant, també tenir sempre molt
present la situació espacial i geogràfica dels topònims dins de la serralada, ja que, per
exemple, no és lògic esperar trobar topònims fossilitzats de l’estil Zugarramurdi o
Astigarraga a prop del Mediterrani català i en canvi sí de l’estil Ger o Bas.
5. DESCRIPCIÓ DE GRUPS DE TOPÒNIMS: Noms amb raó de causa
Tal com hem exposat en el capítol d’introducció del treball, per procedir a l’estudi dels
topònims andorrans sospitosos de presentar una arrel preromana ens hem vist obligats a
dissenyar una mecànica de treball basada en la realització de filtratges successius per
poder arribar a aïllar eventuals arrels i intentar procedir, posteriorment, a la seva anàlisi
lingüística i etimològica.
5.1. Procés de selecció de topònims
Inicialment hem partit dels topònims
recollits al Nomenclàtor Oficial
d’Andorra (4240 entrades), als quals
hem afegit alguns noms de lloc veïns
(de la conca de la Valira) així com
també algunes mencions antigues
localitzades en aquests territoris.
Llavors, hem efectuat un primer triatge
de topònims d’aspecte preromà
(aparença no llatino-romànica, sonoritat
bascoide, designació curiosa o
sospitosa, etc.). D’aquest primer
filtratge han resultat 414 topònims
candidats (veure llistat de topònims
sospitosos de ser preromans en l’annex
9.1), els quals en quasi tots els casos
han estat objecte d’una primera visita
sobre el terreny per analitzar-ne les
seves característiques fisiogràfiques i,
tanmateix, en base a l’observació del
paratge intentar descartar la seva
potencial preromaneïtat. En algunes
ocasions en el moment d’efectuar
aquest treball de camp hem pogut
constatar que el topònim escollit
60