Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

More documents

Recommendations

Info

Anàlisi de coincidències de grups toponímics Hortó Rat Baser Arans Os Andorra Bixessarri Anyós Asparró Arcalís Cap a on orienta la fisiografia Orònim (esllavissada de terres o de neu) Orònim (coll o port) Orònim (penyasegat) Orònim (vall) Hidrònim (riu) Hidrònim (font important: termal, cabalosa...) Orònim (inestabilitat i ocupació per vegetació oportunista/pionera) Orònim (indret amb molta presència pètria, congost, etc.) Orònim (indret rocós) Orònim (protuberància rocosa) Ling. llat./rom. Plausible Poc clar Plausible Plausible Possible Plausible Plausible Possibles altres explicacions Plausible Plausible Ling. basca. Indicador possible continuador lingüístic pirinenc Plausible (lurte) Plausible (arrate) Plausible (batxa) Possible (aran) Possible (ur + (t)su) Explicació complexa (andur, idor, iturri...?) Amb dubtes (basa, bes-, bis-) No descartable (*anitz) Incompatible en el cas d’acceptar Anyós orònim (aspe) Poc evident (Arcagues) Sí Sí Sí Versemblant Versemblant Versemblant Sospitós Sospitós Sospitós Poc clar Soldeu Valira Enugall/ Nagol (Noguera) Anàlisi de coincidències de grups toponímics Bor Garganta Seig /Xeig Canillo l’Ensegur Bartra Cap a on orienta la fisiografia Hodònim (via o camí d’animals) Hidrònim (riu) Hidrònim Orònim / hidrònim (conducte estret per on pot emanar líquid sorollosament) Orònim / hidrònim (ressalt o pas estret al peu del qual pot passar aigua fent esvorancs) Cromònim (color ocre, gris, blanc lletós, pàl·lid) Cromònim (color blanquinós) Hidrònim (riu) Fitònim (espès de vegetació, dificultós de passar-hi, amb pas estret) Ling. llat./rom. Ling. basca Indicador possible continuador lingüístic pirinenc Possible No evident (Zaldubi) Explicable a través llatí Explicació complexa (confusió val- // bar-) Explicable a través llatí Onomatopeia Onomatopeia Possible indoeurope u No reconegut Onomatopeia Onomatopeia No reconegut No clar No clar No No representatiu Possible indoeuropeu Plausible Possible indoeuropeu No reconegut No reconegut Possible celtisme No representatiu No No No No 180
7. CONCLUSIONS FINALS: És a dir... A tall de conclusions podem separar els resultats en dos apartats, un primer fa referència a la tècnica desenvolupada en aquest treball per a l’estudi dels nostres topònims d’arrel preromana (anàlisi fisiogràfica comparativa), i un segon als avanços en el coneixement de l’antic món preromà (tant lingüístics com històrics). En relació a l’anàlisi fisiogràfica comparativa, com a metodologia de treball, podem confirmar que per a la nostra àrea d’estudi aquesta tècnica ha estat una eina que s’ha mostrat molt vàlida per facilitar-nos sobre el territori l’observació i comprensió de trets paisatgístics comuns quan hem tractat sèries toponímiques d’arrel preromana amb més o menys semblança gràfica. També hem d’assenyalar que mitjançant aquesta tècnica sovint la proposta d’associació d’un topònim a la que hem arribat tant en aquest estudi, com també en d’altres d’antecedents que hem portat a terme els darrers anys, se sol ajustar en molts casos bastant bé dintre de les possibilitats que contempla la lingüística. De fet, això és natural -i era l’esperable- ja que, tal com exposàvem al principi del treball, la major part dels noms de lloc responen a característiques intrínseques del paisatge. Per tot plegat entenem, doncs, que estem en condicions per apuntar que el reconeixement fisiogràfic (estudi detallat dels trets paisatgístics) que inclou el d’antecedents històrics (documentals, arqueològics, etc.) sovint és bàsic i imprescindible per desenvolupar a posteriori una correcta interpretació lingüística dels topònims. Per tant, des d’una òptica fisiogràfica, fins i tot, no semblaria descabellat afirmar que sovint no és encertat ni lícit provar d’interpretar la toponímia sense haver trepitjat, analitzat i comparat el paratge designat per un topònim. Així doncs, l’experiència acumulada al llarg d’haver visitat tants i tants racons d’aquet territori ens porta a preveure que els treballs que d’aquí en endavant es portin a terme mitjançant anàlisis fisiogràfiques comparatives, -sobreentenent sempre amb rigor científic i criteri d’expert a l’hora d’efectuar el reconeixement sobre el terreny, així com les recerques documentals pertinents-, tenen un futur molt prometedor ja que en toponímia és bàsica la proximitat, la comprensió, el coneixement i l’observació minuciosa del territori. Des d’una òptica lingüística, és evident que la gran majoria dels topònims andorrans són predominantment d’arrel llatino-romànica. De les 4240 entrades del Nomenclàtor Oficial d’Andorra els noms de lloc que poden considerar-se com a presumptament d’arrel preromana són un percentatge molt petit (menys del 10%). Així mateix, dintre d’aquest reduït grup, tal com hem detectat en aquest treball, es constata que n’hi ha de diferents orígens. De fet, a l’estiu de l’any 2013, quan vàrem presentar la candidatura per acollir-nos a l’Ajut Lídia Armengol Vila ja intuíem, en certa mesura orientats pels coneixements en arqueologia, que probablement no tots els topònims d’arrel preromana d’Andorra no serien bascoides; i que seria normal trobar-ne d’indoeuropeus (celtes o altres cultures properes). I així ha estat, dels 18 grups individualitzats i analitzats a fons en aquest estudi, almenys 3 (que inclouen topònims com Bartra, Canillo i Seig/Xeig) semblen tenir una etimologia i una explicació lògica a través de l’indoeuropeu. Així doncs, sembla que en el nostre àmbit territorial (alta vall del Segre i Valira) podem dir 181
Page 1 and 2:
Ajut Lídia Armengol Vila 2013 Anà
Page 3 and 4:
Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22:
Page 23 and 24:
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
Page 37 and 38:
Page 39 and 40:
Page 41 and 42:
Page 43 and 44:
Page 45 and 46:
Page 47 and 48:
Page 49 and 50:
Page 51 and 52:
Page 53 and 54:
3. Sistema de cinc vocals, com en i
Page 55 and 56:
Page 57 and 58:
4.4.2.2. L’antic àmbit bascoide
Page 59 and 60:
Page 61 and 62:
Page 63 and 64:
L’Hortó L’Hortó L’Hortó, B
Page 65 and 66:
Page 67 and 68:
Page 69 and 70:
Page 71 and 72:
Page 73 and 74:
Font: http://www.icc.cat/vissir3/ A
Page 75 and 76:
Page 77 and 78:
Page 79 and 80:
5.2.3. Grup ANYÓS Fisiografia Al P
Page 81 and 82:
Page 83 and 84:
Page 85 and 86:
Page 87 and 88:
Page 89 and 90:
5.2.5. Grup BOR Fisiografia El borr
Page 91 and 92:
Page 93 and 94:
Còrrecs al Pic Negre-calm Borrut (
Page 95 and 96:
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 101 and 102:
Arans (Ordino) Ransol (Canillo) Ari
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
Valira del Nord (St. Ant. de la Gre
Page 109 and 110:
5.2.8. Grup RAT Fisiografia En zool
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
5.2.9. Grup CANILLO, CANÒLICH Fisi
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
5.2.10. Grup ARCALÍS Fisiografia E
Page 119 and 120:
Page 121 and 122:
5.2.11. Grup BIXESSARRI, BEIXALÍS,
Page 123 and 124:
Page 125 and 126:
Page 127 and 128:
Page 129 and 130: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 133 and 134: Basers de la Font de Joans (St. Jul
Page 135 and 136: 5.2.12. Grup SEIG, XEIG, XIXERELLA
Page 141 and 142: 5.2.13. Grup GARGANTA, GARGANTILLAR
Page 145 and 146: Roc de la Garganta, la Garganta (En
Page 155 and 156: 5.2.15. Grup OS Fisiografia Al Prin
Page 159 and 160: Gave i Glacera d’Ossoue (Vignemal
Page 165 and 166: La Bartra, obac d’Andorra la Vell
Page 171 and 172: La Nogreda (con de dejecció de la
Page 179: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 231 and 232:
Page 233 and 234:
Page 235 and 236:
235
Page 237 and 238:
237 Anàlisi fisiogràfica de topò
Page 239 and 240:
Page 241 and 242:
Page 243 and 244:
Page 245 and 246:
Page 247 and 248:
Page 249 and 250:
Page 251 and 252:
Page 253 and 254:
Page 255 and 256:
Page 257 and 258:
Page 259 and 260:
Page 261 and 262:
Page 263 and 264:
Page 265 and 266:
Page 267 and 268:
Page 269 and 270:
Page 271 and 272:
Page 273 and 274:
Page 275 and 276:
Page 277 and 278:
Page 279 and 280:
Page 281 and 282:
Page 283 and 284:
Page 285 and 286:
Page 287 and 288:
Page 289 and 290:
Page 291 and 292:
Page 293 and 294:
Page 295 and 296:
Page 297 and 298:
Page 299 and 300:
Page 301 and 302:
Page 303 and 304:
Page 305 and 306:
Page 307 and 308:
Page 309 and 310:
Page 311 and 312:
Page 313 and 314:
10. BIBLIOGRAFIA ABADAL, R. d’ (1
Page 315 and 316:
Page 317 and 318:
Page 319 and 320:
Page 321 and 322:
Page 323 and 324:
Page 325 and 326:
Page 327 and 328:
Page 329 and 330:
show all

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?