Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
A nivel dels Països Catalans cal filar molt prim a destriar amb la màxima precisió (i sentit comú, fins i
tot) quins casos poden ser realment derivats del llatí HORTUS 'hort' i quins altres, malgrat la
semblança formal actual (amb una H- espúria, doncs), més aviat deuen ser d'aqueixa arrel preromana
relacionada amb les esllavissades i les allaus. Al Pirineu (alta muntanya) on els horts són improbables
o impossibles a partir d’una certa alçada la hipòtesi de lurte 'allau' –continuadora del basc- pot ben bé
considerar-se preferent o gairebé certa i ferma; en canvi en zones fora del Pirineu, sectors romanitzats
més primarencament o més propers a la Mediterrània, seria d’esperar just a l'inrevés. Sense ser del tot
imposible en aquetes àrees més costaneres també algún cas correlacionable amb ‘esllavissada’, tot i
que molt més incert i en tot cas, no poc preferible -també per raons de substrat lingüístic, ja que allí
semblaria que potser no hauria de ser pas bascoide
Lingüística preromana (basc)
Les veus lurte, lurta, (lirta antic ronc.), lurt, elurte, alurta, etc., amb ‘u’, són vives en parles pirenques
(basca, aragonesa, i en la variant gascó-occitana); per tant, els indrets o fenòmens així indicats
guarden relació, sense cap mena de dubte, amb inestabilitats del terreny o del mantell nival.
D’acord amb el Diccionario de Palay, s.v. ourtét significa “sm. Petit ort”; no obstant la regió del
Lavedan (Les Vallées des Gaves), “plaques de gazon dans les roches”. El Diccionario de Palay cita a
més a més el topònim Lortet associant-lo a aquesta veu. Curiosament, moltes de les veus pirineques
que considerem assimilables al grup lurta, solen aparèixer documentades amb vocal ‘o’ en lloc de ‘u’.
Fins i tot en la zona basca hi ha exemples d’aquesta variant; així, en el cadastre de l’any 1832 de
Santa Engracia (Zuberoa) el notari escriu Apeçal Lortié (corregit per Txomin Peillen com Aphezal
Lurta; LOPEZ-MUGARTZA 2008: 4996).
MITXELENA (1966; OC VIII 507-8) ja va assenyalar que en els comentaris que J. Hubschmid
realitza sobre lurta en el seu Thesaurus Praeromanicus II (1966) es troba a faltar “la indicación
expresa de que el sul. lurta, part. lurtatü, «s’effondrer», lurtadü(r)a «éboulement de terre», tiene u, no
ü, en contra de lo que pasa con todos los derivados o compuestos claros de lur, sul. lür (lürlan, lürpe,
lühidor, etc.). Vegi’s J. LARRASQUET, Le basque de la Basse-Soule orientale, París 1928, s.v. lur i
p. 21, i cf. Onsa hilceco bidia, p. 27, RIEV 1 (1907), 185-199, p. 196: eta harc beçala lurthu, eta
herraustu beharçiala.”
En efecte, lurta apareix en suletí sempre sense labialització (tot i que tots els altres continuadors de lur
ho facin), comportant-se, més aviat, com si la vocal u provingués d’una antiga o (d’altra banda,
MITXELENA FHV 81 recull a la Vall de Roncal la variant lirta el que suggereix que aquesta vocal
era especialment inestable). En tot cas, no existeixen impediments fonològics perquè els topònims
andorrans en o puguin ser continuadors del grup que aquí estudiem.
D’altra banda, LOPEZ-MUGARTZA(2008: 322) recull un cas de conservació de la variant lurte en
primer element de composició, tot i que en la major part dels casos lurta és la variant més freqüent:
“Bidankoze top. Lurtepea, baina, Lurtapea (e# > a#)”. En efecte, a la Vall de Roncal i Zuberoa la
forma lurta és la majoritària: Lurta (és topònim de Vidángoz a la Vall de Roncal i també de Santa
Engracia, Zuberoa); altres exemples de Santa Engracia: Lurta Ordokia, Lurtapia i Lurtaxiloa. A Isaba
(1828) documenta lurte com genèric (op. cit., pàg. 2714): “por la parte de un lurte al camino de
Adacidoya.” Igualment, Kuhn (Hocharagonesische) recull lurte com genèric en diverse ocasions. Així
a(229 § 99): nebéra Biescas “lurte de nieve”; i a (208 § 85): «espetón Hecho “pequeña lurte de tierra
y piedras”».
Palay (s.v. agloùt) dóna com a sinònims d’allau de neu eslur, enlur i lit (cf. el roncalès litoa, lutoa).
ROHLFS, (Le Gascon, § 80): “Béarn. lurt f., luro f., lur m., Vallée d'Ossau aglout, glout f., arag. lurte
f., esp. alud m. 'avalanche'. Comme verb verbe nous avons en arag. eslurtarse 'se précipiter'. En
basque nous trouvons lurte et luta 'éboulement de terres', lurta 'éboulement de terres', 'avalanche de
neige' (Azkue), mot dans lequel se confondent le basque elur 'neige' et lur 'terre' avec une autre base».
D’altra banda, la variant roncalesa lirta fàcilment pot assimilar-se a les variants en i i ü que recull
ROHLFS (Le Gascon § 78): gasc. Lit 'avalanche de neige', lita, Roncal lirta 'éboulement de terres et
de pierres dans la montagne' (Azkue) i ludo o lütho (Zuberoa) 'creux, caverneux'; cf. així mateix,
KUHN, Hocharagonesische, 235 § 105 i 233 § 102: “Lurtazo: Aragüés lurte de piedras y árboles,
Panticosa lurte de nieve, tierra y piedras”.
147