Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
llegat i unes deixes dialectals molt interessants, que podrien ser reflex del vigor que
hauria tingut la parla preromana en aquestes terres.
4.4.2.5. Hipòtesi de la distribució i fossilització geogràfico-temporal dels topònims
preromans al llarg del Pirineu i la seva incorporació en el corpus català
A la vista de l’exposat fins ara, sembla plausible sostenir la hipòtesi que molt
antigament es va parlar al Pirineu català una llengua d’un mateix tronc que el basc, que
tanmateix aquesta llengua possiblement hauria rebut la influència de l’indoeuropeu i
que hauria reculat també força pretèritament, almenys pel sector oriental de la serralada,
primerament podríem suposar davant l’auge de la cultura ibera (si és que la llengua
bascoide va arribar realment fins a la costa mediterrània) i més endavant més fortament
enfront del llatí amb la romanització, la posterior cristianització i l’evolució de les
diferents llengües romàniques.
Totes les llegües vives del món estan constantment en evolució, llavors hem de pensar
que l’antiga llengua preromana pirinenca també ho va estar. Així mateix, també podem
pensar que és plausible que aquesta evolució hagués pogut quedar reflectida sobre la
toponímia. D’aquesta manera, atenent la progressiva però molt més que mil·lenària
reculada de la parla bascoide en sentit est-oest, podria semblar versemblant que aquest
fenomen hagués donat trets diferencials en la toponímia del Pirineu.
Llavors, si sospitem que el basc antic fou molt pretèritament una llengua estesa per tot
el Pirineu, els topònims més arcaics que hauria fossilitzat aquesta llengua semblaria que
haurien de ser localitzables indistintament al llarg de tot el Pirineu (així com la resta de
les antigues terres de parla bascoide: Aquitània, alta vall de l’Ebre, etc.). Així mateix, si
suposem que el sector oriental de la serralada, el mediterrani, és el primer lloc on la
llengua eusquèrica va desaparèixer, és aquí on teòricament haurien de ser més fàcilment
recognoscibles (que no interpretables) els topònims bascoides, ja que aquesta hauria de
ser quasi l’única toponímia bascoide fossilitzada. Tanmateix, al tractar-se d’uns noms
molt reculats en el temps també
semblaria versemblant esperar que
aquesta toponímia contingui trets
molt primitius de la llengua. Amb
tot, això no resulta tan senzill, en
part perquè és en aquesta zona on
també les deformacions haurien
pogut jugar un rol més gran sobre
aquests topònims ja que, per
exemple, s’hi haurien sobreposat
més llengües.
Per contrapartida, en els sectors on la
llengua bascoide va sobreviure més
segles, o encara s’hi parla, és
d’esperar trobar-hi topònims que
reflecteixin una gamma més gran de
variants, conseqüència de l’evolució
de la llengua.
Evolució històrica de l’àrea lingüística de la llengua
basca; Modificat de Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 3.
Inclou una àrea costera (mediterrània) on s’han localitzat
alguns topònims interpretables mitjançant el basc.
59