Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
Seguint aquest raonament, sembla que molts dels topònims en batx-, batxa haurien de tenit un origen
comú llatí. Però no és així en tots els casos. Els notaris i escrives aplicaven els seus coneixements i
decisions segons el seu parer (o entendre) i podien igualar de manera intuïtiva termes que són
diferents. D’aquesta manera, per posar un exemple clar recollit a Lopez-Mugartza (2008) el topònim
baretonès d’Aramits Olivé de Baig, està clar que no té res a veure amb el nom vall, sinó amb
l’adjectiu baix. Així mateix, per exemple, a Sabiñánigo (Aragó) sembla que el topònim Foya de
Bachellas podria incloure una africada provinent d’una primarenca palatalització de la lateral i un
diminutiu que conserva la lateral sense evolucionar.
En aquest sentit, mencionem també aquí alguns exemples recollits per ELCOCK (1938: 184) al llarg
del Pirineu per la relació que poguessin tenir amb aquesta arrel; en tots els casos se suposa que una
consonant lateral original es desenvolupa com palatal africada. De confirmar-se aquesta teoria, en
origen, per tant, tindríem una base llatina (val, vall-) i no prerromana: La Bačé (Tena), Bače Mála
(Gistaín, Plan), El Bačón (Bielsa), Bačimáña eta Ez Bačélas (Panticosa).
Per altra banda, en toponímia i en lèxic existeixen molts falsos amics i cal estar alerta; per exemple,
està clar que la veu labatsaki "(R), escobón con que se limpia el horno" que recull Azkue
(Diccionario) al Roncal està relacionada amb labea ‘forn’ i no amb batxa, així que hem d’estar
sempre en alerta per no arribar a conclusions que no tinguin cap sentit.
Així doncs, tornant a la primera accepció que oferíem per batxa, baxa ‘precipici, baixada molt
pronunciada’. En el cadastre de Burgi es documenta Bacha (1896, LOPEZ-MUGARTZA 2008:
1842); i aquesta mateixa veu és recollida de boca dels informants Carlos Zabalza i Pedro Sanz
Larranbe: “Batxa, otro monte de quiñones”. Així mateix (pàg. 1586) en el cadastre de Burgi (1916):
“Litobas y Bacha Quiñoñ”.
També a la mateixa Vall de Roncal recollim més testimonis relacionats amb aquesta base (LOPEZ-
MUGARTZA 2008: 964), així a la Villa del mateix nom tenim “el ter[mi]no llamado La baca Sobre
nabarcato” (1625). Els nostres informants Antonio Galé i Ana María Donazar també el citen en aquest
terme: “Un camino aquí que se llama La Batxa que va a las huertas de la Ernega. El camino ese era el
que cuando no había carretera se iba a Urzainki. Entraba por aquí, pasaba por El Castillo y se iba a
Urzainki” (1994). A Garde existeix el topònim Batxerka (seguramente por Batxa Erreka ‘el barranco
de la batxa’) relacionat amb aquest nom: “el termjno llamado bacgerca termjno del d[i]c[h]o lugar
afro[nta]da de la una parte con pieca del d[i]c[h]o San[ch]o Garde conprador y de la otra con yermos”
(1562), “el ter[min]o llamado Bacherca” (1631), “ el ter.no llamado Bacherea” (1634). Són exemples
del Libro de Abolengo de la Villa de Garde: “una hereda den Bacherca” (1850); “al semencero de
Bacherca” (1850); Vacherca (1850). Apareix també, el en mateix document, Bachaca, una sola
vegada, però segurament es tracta d’un error.
És una paraula també comuna a tota la zona, així al poble veí de Larrau (Zuberoa, bsc. Larraine):
Harsudurre en Bachacq (1832; LOPEZ-MUGARTZA 2008: 4946); a Santa Engracia (Zuberoa, bsc.
Santa Grazi): Bachepia (1838, loc. cit. pàg. 4998) i Bachacoborda (1914, pàg. 5000) i al poble
d’Arette a la Vall de Barétous, Bachat (1860, pàg. 5076). A més a més, consultant la cartografia
d’altres paratges propers, a Arrokiaga (Zuberoa) trobem la Bacha Daretta que caldrà pronunciar sense
oclusió africada. Són, no obstant, clars continuadors del lat. vall(em), a la Vall de Barétous, a la
població d’Aramits, Arrec Labaigt; en Féas, Labatch, Labatchet. A la Vall d’Aspe, a Escot, Labaig,
Cap de Batch (a la muga d’Asasp); a Etsaut, La Baigt de Sencours, Plateau de la Baigt de St–Cours; a
Lées– Athas, Cap de la Baitch, Cabane du Cap de la Baigt. En el cantó d’Olorón, a Agnos, Forêt de
Labaig; a Asasp, Cap de Batch. A la Vall d’Ossau, a Gabas, Baight de Houer.
‘Bes-’ (possible variant de ‘Basa-’ bosc):
IRIGOIEN (1986: § 46) documenta el topònim major Bessoila (actual Vesolla, pedania d’Ibargoiti) a
la documentació medieval de Leire (1056): «inter Cileguieta et Bessoila, Ezpelduia ». Existeix Bezoya
a Ortigosa del Monte, a Segovia, topònim que sembla relacionat amb el navarrès.
UBIETO (1972, 59) recull les següents denominacions medievals de l’actual població aragonesa de
Biescas a la partida judicial de Jaca (any 907): “Beschas, Bescasa, Bescas, Beskasa”.
124